20

El cel d'aquí on som és ple d´avions, i els avions plens de fam.
A la cua dels taxis imaginen cossos nous i nus, diuen potser més tard, es toquen frenèticament a la vora d´un llac envoltat de volcans. Voldrien embogir.

(´Nem per feina, que perxò us pago. I ara vol dir ara).

Una adreça, no té importància. Hi ha set persones al voltant d´una taula, cinc bolis, tres mòbils:

Jo vull un equip de confiança, implicat en el projecte, esteu amb mi o no hi cabeu.
Ahir a les set, quan éreu tots fora.
Bé, s´ho va prendre molt bé, és una dona optimista, tirarà endavant.
Una disbauxa, els clients.., un horari.., en fi...

Empipat i espantat, boca endins li diu fill de puta:

Quan el fred feia mal ella vivia més i dormia menys.
Deia moltes paraulotes, feia olor de tabac negre, ho girava tot cap per ´vall.
El dilluns esdevindria un correfoc, remeis contra la por. Impossible.


Qui arribi ara farà el que es diu, com déu mana i en silenci.
D´acord, i gràcies.