Cercador
180 minuts
Un relat de: Tanganika- Compartir:
No podia parar d'escoltar aquella cançó, la lletra de la qual l'afectava, la sentia vivament. I plorava a voltes, a voltes reia histèricament, quan estava sola.
AND WHAT IF I NEVER KISS YOUR LIPS AGAIN
OR FEEL THE TOUCH OF YOUR SWEET EMBRACE...
No s'esperava que coincidissin a la classe de ioga. No sabia que ell també fes ioga. La Gemma havia canviat l'hora d'anar-hi i se l'hi va trobar. No sabia quina cara fer-hi. Ni va poder fer cap asana amb consciència de la respiració, sinó neguitosa per la ment -que cal fer emmudir- que no callava, i les imatges repetides que li oferia.
I ell? Estaria igual? Pressentia que sí. Havia de ser que sí.
Ni es van mirar. El dissimul el van dominar tots dos l'hora i mitja de la sessió. I sort de la part de relaxació final, a les fosques, estirats a terra, per alleugerir. O no. La veu de la professora guiant vers un estat de benestar no va ser efectiva. La Gemma ho va aprofitar encara més per recordar la trobada amb el seu amant.
Havien estat junts tres hores. Plenes, plaents. Havien llogat una habitació en una zona amagada i discreta, gens freqüentada per cap dels dos. Havien quedat en uns grans magatzems, a la perfumeria. Ella aniria vestida amb trajo jaqueta de color verd molsa. i sabata de taló. I ell amb camisa negra, texans i vambes de marca. I tot seguit anirien a fer tangibles els seus desitjos.
Desitjos ben explicats i ben escrits, durant una colla de mesos. Primer via mail i després via xat. Ben actual, vulgar i convencional, al cap i a la fi. No: eren ells, hi havia màgia, ho volia creure.
I si havia anat a ioga expressament? No, aquella no era la seva hora. I si provava horaris per trobar-la? Sabia que hi anava tres cops per setmana, ella li ho havia comentat. Però...com havia pogut saber el lloc? Aquelles preguntes la martellejaven alhora que li deien alguna cosa afalagadora.
Com podia preguntar-se tot allò? Havia passat més de mig any i ell no havia dit res més, ni ase ni bèstia. La Gemma l'havia esperat al xat de forma quasi malaltissa (si no hagués estat a l'atur també hauria trobar el temps) i deixava les feines habituals a mig fer (els seus pares xacrosos i els fills en edat escolar ho començaven a notar, el marit camioner quan venia es sentia desatès i tot plegat anava fent-se una muntanya que la dona de quaranta anys ja no podia pujar). Va buscar-lo al facebook (per on s'havien conegut) i va descobrir, dolguda, que s'hi havia donat de baixa.
I ara li compareixia en el seu terreny? Ni podia indignar-se, de contenta com es va sentir.
180 minuts una única vegada. Llavis contra llavis, un tacte estremidor, irresistible, càlid, acollidor, remot de tant esperat. Llengües joganeres, un esclat de sensacions. Mans resseguint-se els cossos lentament, amb fruïció. Mirades còmplices, somriures amb mirada lluminosa. Pits en esplendor. Sexe oral elegant, intens. Un 69 inesperat i bell. Orgasmes magnífics. Abraçades i petons, molt petons. Carícies i mots dolços a cau d'orella.
No podia seguir d'aquella manera. Calia tallar. Seguir la seva vida. Qui li manava de tafanejar pel facebook d'un ara a l'altra ara a l'altre i topar amb ell? I de seguir?
Li manaven el seu cor i el seu cos.
BUT IT'S SO HARD TO BE STRONG
WHEN YOU'VE BEEN MISSING SOMEBODY SO LONG...
Per què l'havia trobat a faltar? Per necessitat egoista? Com un nou hàbit?
Calia tallar allò.
IT'S JUST A MATTER OF TIME I'M SURE
BUT TIME TAKES TIME AND I CAN'T HOLD ON...
Es sentia forta. Va. Li ho diria quan fossin al carrer. Estava clar que haurien de parlar.
Aquella nit no va dormir gens, la Gemma. Havien caminat una mica, per allunyar-se. I en tombar una cantonada...s'havien besat. Ho havien recuperat tot en qüestió de segons. No calien gaires mots. La passió demanava una segona tongada.
UNTIL THE DAY I'LL LET YOU GO
UNTIL WE SAY OUR NEXT HELLO
IT'S NOT GOODBYE
'TILL I SEE YOU AGAIN
La dona començava a entendre-ho. Una segona vida no era fàcil. Però per fi podia oblidar els mots 'culpa' i 'judici' i ser lliure. Lliure 180 minuts de tant en tant.
AND WHAT IF I NEVER KISS YOUR LIPS AGAIN
OR FEEL THE TOUCH OF YOUR SWEET EMBRACE...
No s'esperava que coincidissin a la classe de ioga. No sabia que ell també fes ioga. La Gemma havia canviat l'hora d'anar-hi i se l'hi va trobar. No sabia quina cara fer-hi. Ni va poder fer cap asana amb consciència de la respiració, sinó neguitosa per la ment -que cal fer emmudir- que no callava, i les imatges repetides que li oferia.
I ell? Estaria igual? Pressentia que sí. Havia de ser que sí.
Ni es van mirar. El dissimul el van dominar tots dos l'hora i mitja de la sessió. I sort de la part de relaxació final, a les fosques, estirats a terra, per alleugerir. O no. La veu de la professora guiant vers un estat de benestar no va ser efectiva. La Gemma ho va aprofitar encara més per recordar la trobada amb el seu amant.
Havien estat junts tres hores. Plenes, plaents. Havien llogat una habitació en una zona amagada i discreta, gens freqüentada per cap dels dos. Havien quedat en uns grans magatzems, a la perfumeria. Ella aniria vestida amb trajo jaqueta de color verd molsa. i sabata de taló. I ell amb camisa negra, texans i vambes de marca. I tot seguit anirien a fer tangibles els seus desitjos.
Desitjos ben explicats i ben escrits, durant una colla de mesos. Primer via mail i després via xat. Ben actual, vulgar i convencional, al cap i a la fi. No: eren ells, hi havia màgia, ho volia creure.
I si havia anat a ioga expressament? No, aquella no era la seva hora. I si provava horaris per trobar-la? Sabia que hi anava tres cops per setmana, ella li ho havia comentat. Però...com havia pogut saber el lloc? Aquelles preguntes la martellejaven alhora que li deien alguna cosa afalagadora.
Com podia preguntar-se tot allò? Havia passat més de mig any i ell no havia dit res més, ni ase ni bèstia. La Gemma l'havia esperat al xat de forma quasi malaltissa (si no hagués estat a l'atur també hauria trobar el temps) i deixava les feines habituals a mig fer (els seus pares xacrosos i els fills en edat escolar ho començaven a notar, el marit camioner quan venia es sentia desatès i tot plegat anava fent-se una muntanya que la dona de quaranta anys ja no podia pujar). Va buscar-lo al facebook (per on s'havien conegut) i va descobrir, dolguda, que s'hi havia donat de baixa.
I ara li compareixia en el seu terreny? Ni podia indignar-se, de contenta com es va sentir.
180 minuts una única vegada. Llavis contra llavis, un tacte estremidor, irresistible, càlid, acollidor, remot de tant esperat. Llengües joganeres, un esclat de sensacions. Mans resseguint-se els cossos lentament, amb fruïció. Mirades còmplices, somriures amb mirada lluminosa. Pits en esplendor. Sexe oral elegant, intens. Un 69 inesperat i bell. Orgasmes magnífics. Abraçades i petons, molt petons. Carícies i mots dolços a cau d'orella.
No podia seguir d'aquella manera. Calia tallar. Seguir la seva vida. Qui li manava de tafanejar pel facebook d'un ara a l'altra ara a l'altre i topar amb ell? I de seguir?
Li manaven el seu cor i el seu cos.
BUT IT'S SO HARD TO BE STRONG
WHEN YOU'VE BEEN MISSING SOMEBODY SO LONG...
Per què l'havia trobat a faltar? Per necessitat egoista? Com un nou hàbit?
Calia tallar allò.
IT'S JUST A MATTER OF TIME I'M SURE
BUT TIME TAKES TIME AND I CAN'T HOLD ON...
Es sentia forta. Va. Li ho diria quan fossin al carrer. Estava clar que haurien de parlar.
Aquella nit no va dormir gens, la Gemma. Havien caminat una mica, per allunyar-se. I en tombar una cantonada...s'havien besat. Ho havien recuperat tot en qüestió de segons. No calien gaires mots. La passió demanava una segona tongada.
UNTIL THE DAY I'LL LET YOU GO
UNTIL WE SAY OUR NEXT HELLO
IT'S NOT GOODBYE
'TILL I SEE YOU AGAIN
La dona començava a entendre-ho. Una segona vida no era fàcil. Però per fi podia oblidar els mots 'culpa' i 'judici' i ser lliure. Lliure 180 minuts de tant en tant.
l´Autor
216 Relats
219 Comentaris
132998 Lectures
Valoració de l'autor: 9.46