Cercador
10 pensaments i una sentència
Un relat de: Aquàtica- Compartir:
Obrir la porta perquè no tornessis va ser el meu acte
Creure el teu adéu etern, la meva lluita
Recordar com te n'anaves, la meva memòria
Confiar que sempre podria esperar-te, el meu somni
Saber que mai et retrobaria, el meu coratge.
Sentir l'olor de la teva absència fou la meva fragància
Mirar la buidor de la teva presència, la meva visió
Escoltar els sons del teu silenci, la meva audició
Palpar el teu cos intangible, el meu tacte
Degustar el saber del teu record, el meu tast
Sabia que no tornaries i per això vaig esperar-te.
l´Autor
12 Relats
35 Comentaris
22815 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25
Biografia:
Vaig néixer a Barcelona ara fa uns quants anys sota el sol d'estiu. M'he criat amb una infància senzilla i sense traumes ni grans esdevenirs. La fantasia em contagia i m'alça del terra en tardes càlides i tranquil·les. Escric poesia sense ser poeta, escric per què m'agrada, perquè m'ajuda a sentir un altre cop o a fugir, o a imaginar...L'amor pel mar m'ha fet posar-me aquest pseudònim, el mar en calma, el mar esbraonat...
[El quadre de la fotografia és sobre el poema "La ciutat viu", i és un honor que m'emocionà en veure'l, malgrat valgui més el quadre que la poesia. Gràcies, Montse]