La ciutat viu

Aquest any s'ha fet una Segona Edició de Poemes il·lustrats...

A l'abril de 2005 es va fer una trobada de "relataires" a Premià de Dalt i una de les activitats organitzades va ser la il·lustració d'una tria de poemes d'autors de "relatsencatala.com"

Vull felicitar-te, doncs aquest poema va ser escollit per a ser il·lustrat.

I informar-te que el dia 31 de maig de 2008 està previst fer una altra trobada de "relataires" a Premià de Dalt -El Maresme- en el decurs de la qual es farà lliurament a tots els autors i a tots els artistes, tant de la primera com de la segona edició, d'una còpia de l'obra.

Voldríem que ens hi acompanyessis.

Les obres han estat exposades a la Biblioteca Jaume Perich des de l'1 al 15 d'abril de 2008.
A partir del dia 16 passen a formar part de tot el conjunt que s'exposa a la Sala d'Actes de Can Figueres.

Per poder-nos posar en contacte amb tu, t'agrairia que m'enviessis un mail amb les teves dades (nom i correu electrònic) a l'adreça:
associacio.artistes@gmail.com
i així podré informar-te del programa d'actes del dia 31 de maig.

En nom de l'Associació d'Artistes de Premià de Dalt vull donar-te les gràcies per la participació en aquella Primera Edició de Poemes il·lustrats.


Rep una cordial salutació.

Montse Assens / mar
Associació d'Artistes de Premià de Dalt

ps- En aquest bloc podràs veure el teu poema il.lustrat
http://poemes-illustrats.bloc.cat/

ps- aquest especialment, a mi em fa molta il.lusió. Espero que ens veiem al maig.
mil petons

bon ritme. Versos senzills, entenedors

l'asfalt se'ns menja, i mentres se'ns menja jo et llegeixo, 'aha agradat molt!

‘Per l'home fou forjada
I per la dona serà acabada'

aquest versos m'han descol·locat una mica... no sé si ho has fet sense cap intensió, o és una critica contra els homes, o per reflectir que ha arribat el moment en que les dones agafin el poder... no ho sé...
El poema reflecteix perfectament la vida de la ciutat, els contrastos que hi ha (avança/detura... es mulla/s'eixuga... s'inquieta/s'adorm)... com pot arribar a canvia d'un instant de temps a un altre... això és la ciutat, vida!... potser no la vida més sana, però és vida.
M'ha agradat molt, però segueixo sense veure clar aquest últims versos, em desconcerten... hi seguiré pensant...

una abraçada,
Jordi.

PD: ‘serà acabada'?... què significa acabar una ciutat?... li dono voltes... i em sembla que ja sé on vols anar a parar... els homes han construït la ciutat, mirant únicament l'economia i la comoditat (quadriculada i grisa) sense tenir en compte altres aspecte... la bellesa... i les dones l'estant transformant en un lloc agradable per viure...

"Entre núvols de tempesta / Entre flames d'un sol ardent / En mig de runa descoberta / I de neó resplendent"

Una conjunció totalment acertada, una síntesis del que veiem al llarg dels dies i que no és altre cosa que els nostres passos d'asfalt.
El neó però... genial!

fins aviat!

...la dona. M'ha sorprès el significat de la dona. La dona, la sàbia i fecunda terra, la mare naturalesa i la vida. Perquè de la dona no n'hauria nascut mai "un fill urbà"; ja ho dius que els homes "la forjaren".

És un bon recurs això de revestir un optimisme urbà "Entre núvols de tempesta / Entre flames d'un sol ardent / Enmig de runa descoberta / I de neó resplendent". Vull dir que ets esperançadora amb la ciutat però que contextualitzes aquesta esperança enmig d'un "gran renou".

Està bé, m'agrada; m'agrada sobretot si la ciutat viu -o viurà- nomes si és acabada per la dona. O bé si ho prefereixes si és acabada per per la sàbia i fecunda terra, la mare naturalesa i la vida.

És curiós perquè no fa gaire vaig penjar una poesia a relatsencatala. No era una lloa de la ciutat, ans el contrari. Es titula "Necròpolis, ciutat comtal". Vull dir, que segons el titol, la ciutat no viu, sinó que és una "experiència mortuòria". La poesia diu això, però al final s'esperança amb la possibilitat de refer-se, de tornar a començar, de renéixer.

Doncs bé, felicitats!

...la dona. M'ha sorprès el significat de la dona. La dona, la sàbia i fecunda terra, la mare naturalesa i la vida. Perquè de la dona no n'hauria nascut mai "un fill urbà"; ja ho dius que els homes "la forjaren".

És un bon recurs això de revestir un optimisme urbà "Entre núvols de tempesta / Entre flames d'un sol ardent / Enmig de runa descoberta / I de neó resplendent". Vull dir que ets esperançadora amb la ciutat però que contextualitzes aquesta esperança enmig d'un "gran renou".

Està bé, m'agrada; m'agrada sobretot si la ciutat viu -o viurà- nomes si és acabada per la dona. O bé si ho prefereixes si és acabada per per la sàbia i fecunda terra, la mare naturalesa i la vida.

És curiós perquè no fa gaire vaig penjar una poesia a relatsencatala. No era una lloa de la ciutat, ans el contrari. Es titula "Necròpolis, ciutat comtal". Vull dir, que segons el titol, la ciutat no viu, sinó que és una "experiència mortuòria". La poesia diu això, però al final s'esperança amb la possibilitat de refer-se, de tornar a començar, de renéixer.

Doncs bé, felicitats!