Alè

Un relat de: Aquàtica

És el teu alè
El teu respirar
Canvis en l'aire que et renova per dins

Són els teus pits
Que s'endureixen
Mostrant-me el teu desvetllar

Desvetlla d'amor
D'amor intern
De desig

Llavis que esdevenen molsuts
Ulls clucs
Mans juganeres

Pell que m'obre els porus
Muscles que es contrauen
Muscles que es dilaten

Paraules sospirades
Mots trencats per gemecs
Ardents

És el teu alè
Que m'excita
Que em remou

Comentaris

  • glups[Ofensiu]
    instants | 08-08-2005

    És ràpid i fogós, simple i mooolt tendre, felicitats!!

  • Aix, l'alè ...[Ofensiu]
    Sàtira (l'autèntica) | 09-05-2005 | Valoració: 9

    m'ha encantat, jugues amb tendresa cada paraula, intueixo un amor ardent que sacseja des de dins.

  • molt bo[Ofensiu]
    Jurdi | 05-04-2005 | Valoració: 10

    Molt be tot un conjunt de sensacions en un sol poema.
    M'agrada, el penso botar per l concurs de relats erotics. M'agradaria que guanyes en serio. A veure si aquest alè guanya!
    Una abraçada

    Jordina

l´Autor

Foto de perfil de Aquàtica

Aquàtica

12 Relats

35 Comentaris

22751 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona ara fa uns quants anys sota el sol d'estiu. M'he criat amb una infància senzilla i sense traumes ni grans esdevenirs. La fantasia em contagia i m'alça del terra en tardes càlides i tranquil·les. Escric poesia sense ser poeta, escric per què m'agrada, perquè m'ajuda a sentir un altre cop o a fugir, o a imaginar...

L'amor pel mar m'ha fet posar-me aquest pseudònim, el mar en calma, el mar esbraonat...

[El quadre de la fotografia és sobre el poema "La ciutat viu", i és un honor que m'emocionà en veure'l, malgrat valgui més el quadre que la poesia. Gràcies, Montse]