Cercador

Tots els relats de ALEXÍN

  • Degustació Rural al Montseny

    ALEXÍN - 03-10-2005 - 1220 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Poesia senzilla però espontànea dedicada a Can Baixeres, casa rural del Montseny, deixada com a dedicatòria al llibre de visites. més

  • Una mosca en BUSINESS CLASS

    ALEXÍN - 21-07-2005 - 1555 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Història irònica però real del viatge en avió d'una mosca de Barcelona a Polònia. més

  • clandestí.net

    ALEXÍN - 18-02-2005 - 1365 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Giro la pantalla, Pico la E, Estigues alerta, Calla, calla... Sssshhhh....... Estic a la feina, No tinc PC a casa, No puc abusar, Em podrien despatxar!!! Vuffff!!! Entro a la web, Miro al voltant, No veig a ningú. Segueixo navegant. Ohhhhh!!! Una pàgina et porta a l'altre, Links capritxosos, Maleïda publicitat, No paro de clicar!!! Uiiiiii..... El meu jefe s'acosta, Minimitzo la pantalla, Se n'haurà adonat? Em faré el despistat. (consell: fés veure que treballes...) Ai, ai, aiiiii.... -Digue'm, que volies? -No, era per veure si ja ho tenies. -Ah, doncs ja t'ho estic acabant. -A veure, deixa'm mirar com està quedant. NOOOOOOOOOOOO!!!!! -Què és això que téns obert!!?? -No, és que jo, volia mirar si.... -Ah, és el diari, jo també volia mirar l'IPC. -Si, exacta, que faríem sense INTERNET. Ufffffff.... més

  • Les setmanes passen

    ALEXÍN - 24-01-2005 - 1802 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Poesia dedicada al passar de les setmanes, dia a dia, i és que un dilluns al matí conduint cap a la feina és un lloc d'inspiració tremendo!!! Com a detall, encara que suposo que ja es veu, i com que m'ho he currat, remarcar que a cada vers la primera lletra va formant els dies de la setmana a cada una de les set estrofes. Fins aviat. més

  • CONCERT DE R.E.M. (en aquest cas de Roser/Ramón-Estanis-Mireia) I NO MORIR EN L'INTENT

    ALEXÍN - 11-01-2005 - 2687 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    9 de Gener de 2005, 21.15h. Sembla mentida, però estic assegut a les grades d'un ple Palau Sant Jordi escoltant una de les meves bandes preferides, R.E.M. (Rapid Eyes Movement, encara que particularment em sembla més adient la definició que he fet al títol, ara ho veureu), amb un refresc a la mà i amb la recomfortant i dolça companyia de la Mireia, la meva dóna. Fins aquí tot sembla molt joiós i senzill alhora, però la cosa canvia quan penso que tenim un fill d'1 any, l'Estanis, en plena explosió sensitiva, i que evidentment no està amb nosaltres al concert. més

l´Autor

Foto de perfil de ALEXÍN

ALEXÍN

5 Relats

26 Comentaris

8629 Lectures

Valoració de l'autor: 8.40

Biografia:
Sòc un barceloní (per ser més exacta, santandreuenc) nascut a l'estiu del 75, amb clara vocació de pixa-pins (doncs m'agrada gaudir de l'aire pur de la montanya de tant en quant).
La meva vida es podria resumir en un simple assoliment de les etapes més o menys esperades, això si, gaudint-les d'allò més: escola, amics, esports, amigues, universitat UPF, més amigues, més esports, per fi xicota (Mireia), a treballar que ja toca, pis, boda, fill (Estanis)... No voldria dir que estic en el millor moment de la meva vida, doncs totes les etapes tenen el seu punt de felicitat, però realment en aquests moments el punt és bastant gran, és una passada veure créixer amb la teva dóna una personeta creada entre tots dos... I per rematar-ho va i un dels millors amics crea aquesta pàgina, que em té el temps robat, doncs no deixo d'al·lucinar amb la convivència literària que he trobat en aquesta web, amb gent de molta qualitat, sense dubte. Reconec estar a anys llum de molts de vosaltres, però simplement m'ho passo bé quan trobo un forat d'inspiració per escriure.
El meu currículum literari està en blanc, simplement he col·laborat a la revista del C.N.Sant Andreu amb articles de caire social i esportiu, encara que van tenir la seva importància, doncs és on em vaig adonar que m'agradava escriure (ah! també vaig participar a EGB al concurs de redacció de Coca-Cola, on evidentment no ser com vaig quedar, segur que més a prop de baix que de dalt).
En aquest club, on m'escapo a jugar a tenis o a nadar desde fa més de 15 anys, és on vaig conèixer la majoria dels que considero els meus millors amics, tot i que ja no ens veiem gaire, en altres temps cada dia. Entre aquests amics s'hi trobava la Mireia, tot i que no ens vam fer gaire cas fins arribada la vintena, va ser un flaix inesperat però apassionat.
Bé, espero seguir gaudint de la vostra companyia en aquesta web i allà on el destí vulgui.