Degustació Rural al Montseny

Un relat de: ALEXÍN

Com si d'un aperitiu es tractés,
Aquesta casa i les mestresses
Sense voler-ho ens han sorprés...

Habitacions impecables,
Lavabos inmillorables,
Menjador molt acollidor
I els àpats d'un nidó!!!

Això sí, sens dubte el millor
Les mans de l'Anna i la M. Lluïsa,
Que amb molt de gust i dedicació
Són les culpables de tot.

Ah!!! I no ens oblidem dels voltants,
El verd i marró Montseny,
Amb muntanyes petites i grans
Ens han fet perdre el seny!!!

Llàstima que només han estat dos dies...TORNAREM.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de ALEXÍN

ALEXÍN

5 Relats

26 Comentaris

8602 Lectures

Valoració de l'autor: 8.40

Biografia:
Sòc un barceloní (per ser més exacta, santandreuenc) nascut a l'estiu del 75, amb clara vocació de pixa-pins (doncs m'agrada gaudir de l'aire pur de la montanya de tant en quant).
La meva vida es podria resumir en un simple assoliment de les etapes més o menys esperades, això si, gaudint-les d'allò més: escola, amics, esports, amigues, universitat UPF, més amigues, més esports, per fi xicota (Mireia), a treballar que ja toca, pis, boda, fill (Estanis)... No voldria dir que estic en el millor moment de la meva vida, doncs totes les etapes tenen el seu punt de felicitat, però realment en aquests moments el punt és bastant gran, és una passada veure créixer amb la teva dóna una personeta creada entre tots dos... I per rematar-ho va i un dels millors amics crea aquesta pàgina, que em té el temps robat, doncs no deixo d'al·lucinar amb la convivència literària que he trobat en aquesta web, amb gent de molta qualitat, sense dubte. Reconec estar a anys llum de molts de vosaltres, però simplement m'ho passo bé quan trobo un forat d'inspiració per escriure.
El meu currículum literari està en blanc, simplement he col·laborat a la revista del C.N.Sant Andreu amb articles de caire social i esportiu, encara que van tenir la seva importància, doncs és on em vaig adonar que m'agradava escriure (ah! també vaig participar a EGB al concurs de redacció de Coca-Cola, on evidentment no ser com vaig quedar, segur que més a prop de baix que de dalt).
En aquest club, on m'escapo a jugar a tenis o a nadar desde fa més de 15 anys, és on vaig conèixer la majoria dels que considero els meus millors amics, tot i que ja no ens veiem gaire, en altres temps cada dia. Entre aquests amics s'hi trobava la Mireia, tot i que no ens vam fer gaire cas fins arribada la vintena, va ser un flaix inesperat però apassionat.
Bé, espero seguir gaudint de la vostra companyia en aquesta web i allà on el destí vulgui.