Zheler II part

Un relat de: Nebert

Beourps no estava mai per hòsties, cosa que no volia dir que no s'hagués menjat moltes hòsties. El seu pare, anomenat Krecken, l'havia dut molts cops a l'església quan era petit. Krecken havia sigut un home molt creient, fins al final dels seus dies l'any 2002. Beourps mai havia sigut gens creient, menjava hòsties però no estava per elles. Però el patrimoni que deixà en Krecken a en Beourps no van ser les seves creences religioses, sinó la seva habilitat per controlar la ment. La ment humana es pot utilitzar en molts diferents nivells i la d'en Beourps estava clarament infrautilitzada. No era un defecte sols d'en Beourps, tota la gent del seu món utilitzava el mateix percentatge irrisori de capacitats mentals. Alguns una mica més com el seu pare, altres molt menys, però tothom utilitzava un percentatge extremadament baix. El pare d'en Beourps va aconseguir augmentar i potenciar les habilitats mentals del seu fill.

L'aprenentatge d'en Beourps va començar als 11 anys d'edat. Tot va començar com uns simples exercicis de relaxació que el seu pare li feia fer a diari. La seva concentració i capacitat imaginativa augmentaven durant la fase rem del son. Els somnis es tornaven mes clars i es podia arribar a establir un control dels mateixos. Krecken no havia arribat molt mes enllà, controlava els somnis i podia arribar a obtenir certes informacions reals del món a partir d'ells. Beourps dominà la tècnica en pocs anys i d'alguna forma superà el seu pare en un aspecte, aconseguí comunicar-se amb un ésser amb una freqüència temporal diferent. Però per explicar clarament tot això hauré de replantejar-vos completament el significat de la paraula existència.

Fins ara has cregut que l'existència era la teva pròpia vida i que després d'aquesta, potser n'hi havia una altra o potser no. Imaginem que hi ha moltes vides, una darrera l'altra. I que les diferents vides es duen a terme en diferents planetes, en diferents temps. Que cada planeta esta situat a milions i milions i milions d'anys llum del anterior. Que cada vida esta separada per milions de milions de segles de distància temporal. I que en cada nova vida que despertéssim, poguéssim augmentar la nostra capacitat de recordar i entendre la nostra vida anterior. Els éssers amb aquest tipus d'existència cada cop serien mes savis i experimentats fins que d'alguna forma es convertirien en ents de saviesa exponencial. En una ultima etapa, els ents s'anirien fusionant formant un únic ent que aniria acumulant tots els coneixements i capacitats.

Tenint en compte aquesta concepció d'existència, imaginem que apareix un ésser que no segueix aquest ordre. Que no té d'acabar una vida completa per existir en la següent. Que viu totes les existències paral·lelament. Per aquest ésser dos instants en la primera vida estarien separats per molts d'altres instants en altres vides. Aquest ésser no experimentaria la mateixa evolució que la resta dels éssers i podria existir en totes les formes d'evolució en tots els planetes. Aquest ésser tindria una freqüència temporal diferent. Aquest ésser existeix i és diu Zheler.

Dit d'una altra manera, si representem l'existència com un cercle temporal que representa totes les vides en tots els planetes una rere l'altre, l'existència d'en Beourps seria com dibuixar el cercle, molt a poc a poc i apretant la punta del llapis. En canvi, l'existència d'en Zheler seria com dibuixar el cercle molt de pressa i apretant en cada volta molt poc el llapis, però repetint tants cops el proces fins que tinguéssim el mateix resultat.

Zheler va néixer com a humà, i conserva encara en part la seva naturalesa humana, que va perdent en la seva evolució cap a la perfecció. No sé molt més sobre Zheler, apart de que les seves capacitats mentals i els seus coneixements són molt superiors als nostres. Tot això que explico és el que sabia en Beourps i el que sé jo.

Aquella nit, Zheler i Beourps intercanviaren informació de tot tipus sobre el futur, el passat i el present del món que compartien.

- Zheler, perquè som tan rucs?
- Esteu en la vostra primera fase o món, sou inexperts. Però alguns dirien que no sou pas mes rucs que la segona o la tercera o la quarta especialment.
- Són tan inconscients com nosaltres els habitants dels futurs móns que ens esperen?
- De diferents maneres, la perfecció no existeix, nomes es un destí, una meta. Si no tinguéssim una meta inassequible, no tindrien un camí etern que seguir. La nostra existencia seria finita.
- I no es cert Zheler, que la teva existència de per si sola, ja demostra que no es així, vull dir si fos infinita nomes hauries aparegut un instant en el nostre planeta, no hauries pogut arribar al pròxim instant perquè et quedarien encara infinits instants que viure en infinits móns...
- Ens hem parat en una ultim món, encara no sabem arribar al pròxim, els ents s'estan unint alla, acumulant coneixement... Quan arribi el moment assoliran.... obriran un nou món. Temps al temps, Beourps.
- Per mi aquest món ho és tot, no puc entendre la nimietat de la nostra existencia aquí.
- I no és, ni serà nímia... esteu aprenent.. esteu començant i de tot el que aprengueu en aquest i tots els altres móns se n'enriquira tot el col.lectiu d'existències que us esperaran en algun altre món, i a les cuals ajudareu a arribar a altres móns.

Aquella i d'altres reflexions que van tindre, van ser pures reflexions repetitives d'en Beourps en un intent de rebre respostes diferents d'en Zheler. Les respostes eren clares, invariables i per en Beourps venien a dir que el seu món no era tan important com creia, era un petit parvulari, on anaven a viure la seva primera experiència. De fet el que no tranquil·litzava en Beourps era la tranquil·litat amb que es prenia Zheler que dintre de 3 anys l'humanitat d'aquell món s'extingiria. I clar, mai li pots donar la contraria a un ser que en uns quants instants es troba davant d'ents de coneixements incalculables a milions d'anys llums endavant.

- Fí segon capítol -

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Nebert

Nebert

3 Relats

4 Comentaris

2551 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00