Zero

Un relat de: Francesc Domenech

Tenim la llengua mig perduda.
No oblidem que les paraules, com tot,
si no es fan servir, moren de pena,
i emmudeixen.
Primer s'obliden les vocals,
finalment, les esses sonores,
la lletra més preciosa i glamurosa:
Rosa.
Nosa.
Atzar.
Pinzell.
Apoteosi.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Francesc Domenech

126 Relats

183 Comentaris

31948 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Si us és d'interès podeu seguir les coses
que vaig escrivint al compte d' Instagram:
https://instagram.com/balandaire?igshid=OGQ5ZDc2ODk2ZA==