Vull ser el teu sol a l'hivern i els núvols a la primavera

No la vull tornar a cagar, no vull que tornem a passar-ho malament per culpa meva.
Ensenya'm a conviure amb una persona, a confiar amb ella, a confiar amb mi mateix.
Es complicat que tornis a confiar amb aquesta relació, que pel meu cap s'ha espatllat. La teva situació no et permet anar provant, però aquest cop SI, aquest cop no fallaré.
Apropa't a mi, ajuda'm a lluitar contra mi mateix.
M'ho mereixo, si!, no tinc res a discutir, tot ha sigut per culpa meva. M'ho havies donat tot i no vaig saber agafar-ho.
Però no vull que desapareguis de la meva vida, no sense lluitar per una cosa que hi crec.
Ensenya'm a estimar-te.
La casualitat em va portar a tu, no se si t'hagués conegut d'un altre forma; aquí es demostra una cosa que sempre havia dit que no hi creia, amb les casualitats.
Recordo el primer dia que ens vam conèixer, va ser una casualitat, perquè tu no hi havies de ser-hi; el primer dia que em vas fer un peto, això ja no es casualitat, el primer dia que vam fer allò, el primer concert, el primer.... i dic el primer, però els recordo tots. Com també recordo el meu primer error, la meva primera desconfiança; però això només ha de quedar amb records, uns records que a la llarga s'esborrin, i només quedin els records dolços.