Vivència onírica a Cànoves i Samalús

Si ets veí o veïna de Cànoves pots flipar sense haver d'utilitzar cap substància il·legal. Aquesta setmana rebem un butlletí titulat: "Boletín Socialista. Monográfico sobre el nuevo POUM". Dels cinc articles que esperem que ens informin del nou POUM, tres són en castellà. Hi estem acostumats. Potser en un altre municipi de Catalunya això sorprendria però nosaltres comencem a estar immunitzats i, tristament, ja ens comença a semblar quotidià.

El primer article ens ve amenitzat per les paraules de la nostra alcaldessa...oh! sorpresa! ...algun insult a persones molt concretes i un to defensiu en cada paràgraf. Llàstima que a la foto que l'acompanya no hi hagi uns guants de boxa (per allò que una imatge val més que mil paraules).

Ara amb aquella impaciència de qui espera l'ascensor i no acaba d'arribar, ens posem a llegir el segon article, pendents que contingui la informació del tant debatut (debat que ha fet cadascú a casa seva i amb el seu coixí, perquè de participació ciutadana, que tant s'omplen la boca -i el butlletí en qüestió-, res de res). I, atenció!, entrem a la primera fase del somni. Tot és difuminat. Les dades són tan volàtils i poc precises com quan somiem amb algú a qui no acabem de distingir clarament el perfil de la seva cara. Però no només són poc exactes sinó que algunes són repetides (suposo que per allò de la sostenibilitat i d'aprofitar el paper). De la famosa finca de Can Serra (que tant va sortir en aquest diari) ningú diu res del suposat equipament supramunicipal pel qual es reserva el sòl (vés a saber què carai s'hi farà!). I quan ja arribem al final de la lectura, un altre petit atac a l'oposició, no fos cas que ens refredéssim massa i el somni baixés el to ofensiu.

Entrem de ple en el tercer article. Com en una melodia musical les primeres frases tenen paraules suaus que ens embolcallen i hi ha una certa esperança que ara ve el moment feliç del somni, aquell on no vols que per res del món ningú et desperti. I llavors l'articulista ens convida a que, de forma estrictament individual, cadascú presenti al·legacions al nou POUM com a mètode de participació ciutadana. Ara deu ser el moment que soni el despertador després de tanta incredulitat acumulada, segurament cap expert en el que s'anomena democràcia participativa deu haver aprofundit en aquesta metodologia. Fins i tot la podrien batejar com a "participació ciutadana del campi qui pugui".

Però el despertador no sona i ara ja començo a notar els efectes del mal somni i per rematar-ho l'article següent es titula: "No más manipulación". Carai! En aquest llepa una part significativa del teixit associatiu, concretament l'AMPA, la direcció de la nostra escola i l'oposició (per variar). Alça manela!

Sisplau que algú em desperti, ja no puc més i he d'anar a treballar. Dec estar acabant aquest pesat trajecte perquè el darrer article ja no diu pràcticament res, només ataca, però ara l'agressivitat ja em sembla més tova; deu ser algun codi secret que tenen els secretaris diversos que signen els articles per poder-se comunicar en aquest boig món del somni en què s'està convertint el meu petit- gran poble.

Tant de bo tot plegat no fos real i pogués llevar-me al matí sense la impotència de qui se sap completament indefens.

Veïna de l'"ex-poble" de Cànoves i Samalús