Viure

Desitjar el que mai aconseguiràs. Desitjar el que mai ningú voldria desitjar, el que saben que es impossible. Estar rodejat de un món del no res, buit de sentit. Un horitzó, un camí que no té esperança, no et portarà a res. Només amb el deure de seguir endavant, de creure que val la pena, que val la pena lluitar per el que donen per perdut. Guanyar els guanyadors, per deixar d'existir entre els que passen desapercebut, per cridar entre els silenciosos, per agrair el viure. Agrair els somriures que et donen alè. Agrair els petits detalls que estan fets amb tant amor i dolçor. Agrair els defectes que es converteixen en dons. Agrair les mentires que es converteixen en desitjades veritats, molt llunyanes, però desprès complides.

Saber donar gràcies al nou matí. Per les novetats importants, per les sorpreses i per la oportunitat de tornar a començar. Encara que sàpigues que existirà la nit. Donar gràcies perquè as sobreviscut, per fracassar i per entendre una mica més el món.

Donar llum a lo que mai ha brillat. Donar esperança al que no en té. Compartir amb el que mai a donat res. Donar sense rebre...rebre cops sense donar-los...creure ens canvis. Creure en superar el repte, arribar més enllà. No buscar un horitzó fix, buscar els destins. Els somnis no només són reptes també son destins.

Cerca les respostes a tantes preguntes....respostes que de les que no vas formular mai la pregunta. Tens nous camins, noves idees, tot un món per descobrir. Descobrir el que no has vist mai. Estimar el que mai a estat estimat. Que les estrelles brillin en la foscor, que els amics t'entenguin quan t'enfonses. Amics...quins t'empenten, qui et parlar i no significa res, perquè els emmudeix el cor? Amics. De veritat, de somni, idealitzats, com la vida mateixa. Ajudats tots a seguir, a donar sense rebre, desitjant el que mai aconseguiràs. Conmoure al que no plore. Plorar de veritat, amb l'ànima. Viure.