Cercador
Viure té uns efectes secundaris que no surten al prospecte.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Dels efectes secundaris. Tan desitjables que pot prodyuir la lectura d'una relataire com L'Allan Lee:
http://relatsencatala.cat/relat/tones-de-pipes/1030299
Prosa?poesia?....Allan! inconfusible.
Darrerament gaudeixo i molt llegint L'Ulisses de James Joyce. Que per què ho dic?. Per que és un "Llibraco" extens. Molt extens. Al segon capítol, ja estava fent camí de tornada a la Biblio...es que em veia incapaç de seguir res.
Fins que es van produir els efectes secundaris: De cop i volta no hi va haver ja res mes a seguir. Des de llavors, JO soc el llibre, les paraules, Dédalus, Joyce i la mare que els va parir a tots!
Literatura per abocar-se i llançar-se: Quan més fondo el daltabaix, mes intensa i viva la caiguda. Fins on les paraules es duguin! ( Quina traducció la den Mallofré...no em veig amb cor d'abordar l'original)
La paradoxa de viure: devorar i ser devorat: Sembla ser, que el moment clau va ser en la primera gran contaminació: Quan va ser imprescindible la unió dels organismes unicel.lulars per sobreviure: de procariotes a eucariotes:. Una cel.lula per reciclar les escombraries produïdes per l'altre, en la combustió necessària pel treball de viure.
La gran pregunta: Es van unir lliurement? o una, es va menjar l'altre i així es va santificar la unió...amor, malgrat tot amor, que dona vida...i mata. Doncs com a unicel.lulars l'envelliment i la mort no existia... que em corregeixi, posem per cas...una biòloga, si m'equivoco.
El coneixement... Produir patiment al éssers vius per conèixer-los? (no necessàriament). El nen que trenca la joguina; La cadena del dolor que es reprodueix. El patiment com a via de creixement, de purificació?
"Jo porto el mico com altres porten un contrabaix, llibres editats o als seus germans ganduls. Porto al mico per redimir una part de la humanitat, una excusa com una altra"
"tanta informació et fot i no et deixa estar segur de res; no seria millor deixar-ho aquí i no excavar més, total, per posar-ho pitjor"
"Els nens aprenen coses sense paraules enmig. Coses com l’escalfor, o la gana, o la solitud o la por. No en poden parlar perquè no en saben, de parlar, però a dintre seu, al seu coret com una platja blanca, hi queden les marques de calor, de dolor, de l’amor rebut. "
"els menjars de la mare són els més bons? (en el cas que la mare hagi cuinat durant la vostra infantesa). Per què només ella sap el punt just de sal i aroma que us agrada dur-vos a la boca...? Perquè, eh, no és ella...sou vosaltres...que vau tastar allò per primer cop"
...i tu deies que Jesús no ha existit?...i el macarrons???
..............................OM.
http://relatsencatala.cat/relat/tones-de-pipes/1030299
Prosa?poesia?....Allan! inconfusible.
Darrerament gaudeixo i molt llegint L'Ulisses de James Joyce. Que per què ho dic?. Per que és un "Llibraco" extens. Molt extens. Al segon capítol, ja estava fent camí de tornada a la Biblio...es que em veia incapaç de seguir res.
Fins que es van produir els efectes secundaris: De cop i volta no hi va haver ja res mes a seguir. Des de llavors, JO soc el llibre, les paraules, Dédalus, Joyce i la mare que els va parir a tots!
Literatura per abocar-se i llançar-se: Quan més fondo el daltabaix, mes intensa i viva la caiguda. Fins on les paraules es duguin! ( Quina traducció la den Mallofré...no em veig amb cor d'abordar l'original)
La paradoxa de viure: devorar i ser devorat: Sembla ser, que el moment clau va ser en la primera gran contaminació: Quan va ser imprescindible la unió dels organismes unicel.lulars per sobreviure: de procariotes a eucariotes:. Una cel.lula per reciclar les escombraries produïdes per l'altre, en la combustió necessària pel treball de viure.
La gran pregunta: Es van unir lliurement? o una, es va menjar l'altre i així es va santificar la unió...amor, malgrat tot amor, que dona vida...i mata. Doncs com a unicel.lulars l'envelliment i la mort no existia... que em corregeixi, posem per cas...una biòloga, si m'equivoco.
El coneixement... Produir patiment al éssers vius per conèixer-los? (no necessàriament). El nen que trenca la joguina; La cadena del dolor que es reprodueix. El patiment com a via de creixement, de purificació?
"Jo porto el mico com altres porten un contrabaix, llibres editats o als seus germans ganduls. Porto al mico per redimir una part de la humanitat, una excusa com una altra"
"tanta informació et fot i no et deixa estar segur de res; no seria millor deixar-ho aquí i no excavar més, total, per posar-ho pitjor"
"Els nens aprenen coses sense paraules enmig. Coses com l’escalfor, o la gana, o la solitud o la por. No en poden parlar perquè no en saben, de parlar, però a dintre seu, al seu coret com una platja blanca, hi queden les marques de calor, de dolor, de l’amor rebut. "
"els menjars de la mare són els més bons? (en el cas que la mare hagi cuinat durant la vostra infantesa). Per què només ella sap el punt just de sal i aroma que us agrada dur-vos a la boca...? Perquè, eh, no és ella...sou vosaltres...que vau tastar allò per primer cop"
...i tu deies que Jesús no ha existit?...i el macarrons???
..............................OM.
Comentaris
-
Caos enmig de l'ordre[Ofensiu]Llorenç Garcia | 02-05-2011 | Valoració: 10
Així pareix el teu text. Un caos abocat a l'ordre o viceversa. Tant fa. Un enfilall de reflexions deslligades i al matexi temps connectades. Per cert, quan parlaves d'unions cel·lulars m'ha vingut el suposat origen de l'amor del qual parlava Punset...
-
Pensaments que volen[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 30-04-2011 | Valoració: 10
Aquest Nadal també vaig gaudir de l'Ulisses, a poc a poc, rellegint alguns capítols un parell de vegades, contemplant-los com autèntiques novel.les dins d'una altra gran novel.la, com la matrushka russa, la nina plena de vides. El capítol de l'enterrament em va encantar. Altres els vaig trobar més difícils. espero rellegir-lo d'aquí un temps i tornar-lo a gaudir, una mica més si pot ser. Entretant anirem llegint relats com el teu, que m'alimenten sempre, callaré i deixaré anar l'orella perquè pensi el que ens dius. Silenci, lectura i gaudi. A vegades em sento petit per opinar segons què. Prefereixo llegir en veu baixa. Una abraçada.
aleix
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
429734 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com