Viure tan bé com un relat: Aquest

Un relat de: Epicuri

Viure tan be com un relat: Aquest

T'aixeques
de bon matí,
o a de nit.
Tan es.

Content...
ni que sigui,
recorrent
a la màxima
d'aquell conegut
relataire,
en Lao Tse:

El que sàpiga acontentar-se
sempre estarà content.

Llegeixes d'altres companys,
relataires, mestres, de fet.
i n'aprens. Que així s'ensenya,
sigui la llengua, siguin les dents.

T'inspires,escrius, plores, rius
t'emociones, emociones. Escrius
plores rius t'inspires. Expires.

Primer de tot ,et publiquen,
així per la cara,sense fer res,
Es folren, Rics es fan
els que siguin bons negociants.
i tu també. Ni que sigui de relats.

Vius, escrius,morts també,
com tothom , o no.
Millor al teu estil
es talla, de plata , el fil
fent un relat que viu...

i et sobreviu!!!!!!!!!!

millor, de tan viu

que no mor mai!!!!!!!!!!!!!!!

Au feu cua a quest relat
que així comencen les veritats
dels relataires i els relats.

Relataires, com vosaltres no hi han gaires.
Ah i no vegis de lectors,
Quines senyores! quins senyors!

Quin xollooooooooo!!!
que us heu muntat.
Tots plegats.

Au vinga, s'acabat.
prou d'idees
Ara fets:

Viu i escriu,
llegeix,
assaboreix,
que ja hi ha massa
gent que treballa.

Comentaris

  • M'agrada recomentar[Ofensiu]
    llamp! | 10-12-2009 | Valoració: 10


    ... I com a exemple: aquest altre comentari que et deixo. És el poema que vares llegir per encetar la Catània Trobada? La veritat és que em sembla molt que sí que ho va ser. Aquesta mena d'escrits-poema teus són òptims per començar a recitar. I ens ho vares demostrar llegint-lo amb astúcia. No em miro les faltes aquesta vegada, em quedo amb com ho vares recitar, pq et va quedar fantàstic.

    A mi m'agradaria viure tant bé com l'Epicuri!

    llamp!

  • Respirar tan bé com un comentari: Aquest[Ofensiu]
    llamp! | 07-02-2009 | Valoració: 10


    Engegues el PC,
    consultes el correu,
    et fiques a internet,
    consultes el Fòrum,
    vas a veure les novetats,
    vas a Inici,
    tornes al Fòrum,
    et passeges per les poesies,
    et passeges pels enllaços,
    t'enllaces amb els passeigs,
    poetitzes sobre els passeigs....

    Au va! Has de marxar...
    Però et queda el cuquet
    de dir alguna cosa al Fòrum.

    Hi tornes,
    marxes,
    hi tornes,
    marxes,
    no hi tornes, però hi tornes,
    no vols tornar, però hi tornes,
    no vols dir res, però ho dius,
    respires i has de respirar, si no malament.

    Passejar-te pel Fòrum qualsevol dia...
    és com respirar, bàsic,
    pertanyent al sistèma nerviós simpàtic,
    o parasimpàtic? Ara no recordo.

    Reptes? No vull, però sí vull
    No hi entro per si de cas... però m'hi deixo caure,
    Trec el nas, però no em mullo,
    M'hi enganxo tot jo,
    Puc i vull, però ara no toca
    Sí, sí, sí, la loteria també toca,
    però a vegades has de renunciar...
    Què caray! Jo no renuncio a guanyar,
    Però què hi guanyes?

    Respirar tan bé com un comentari. Quin? Aquest. A un relataire amic. Quin? Aquest, l'Epicuri.

    Salut Epicuri! Avui comento a molta gent, estic molt motivat i molt verbalitzador... així és que t'ha tocat!

    Per cert, no he vist a ningú a RC amb una llista tan llarga d'Autors preferits com tu. Però no he aconseguit veure'm entre ells... Va, si t'agrada tenir la llista més llarga... fem-nos un favor: Jo t'adverteixo i tu m'afegeixes a Autors favorits, OK?

    Salutacions, és broma, si no vols no m'afegeixis, però t'haig de dir que jo sí que t'hi tinc a Autors favorits...


    llampec

  • Quanta raó tens...[Ofensiu]
    bocidecel | 26-06-2008 | Valoració: 10

    i que bé que ho escrius!!.....en aquests renglons esquitxats de paraules.

    Em quedo amb:
    Llegeixes d'altres companys,
    relataires, mestres, de fet.
    i n'aprens. Que així s'ensenya,
    sigui la llengua, siguin les dents.
    T'inspires,escrius, plores, rius
    t'emociones, emociones. Escrius
    plores rius t'inspires. Expires.

    Llegir, conéixer, aprendre, cada relat és una espurna que et va cremant i l'incendi que creix només s'apaga amb el llapis, el paper i el teclat de l'ordinador.

    Gràcies per la lliçó...
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

429853 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com