Cercador
Virtual
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Cadira de flors vermelles, mou-te;
vés fins a la porta blava de fusta, camina,
i no tornis per entrar, marxa!!
Ets voladora,
t'has inventat unes ales d'ocell,
i el cel blau i gran t'espera obertament;
casa meva, casa teva, casa de tots, s'entristeix,
s'esparvera,
es desespera.
Ets virtual, et pots escapar per la porta blava de fusta;
però tu ja saps qui sóc jo,
i les grans ulleres delaten els meus ulls flipats.
Ara recomenço a pensar les noves imatges,
i repetiré el procés de creació,
per donar-li vida, a la cadira de flors vermelles.
Virtualitza't!!!!! ( virtualisa't? )
Comentaris
-
cadira de flors vermelles...[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 06-08-2004 | Valoració: 10
Cadira: moble on reposar el cos.
Flors: frescor, innocència, joventut, olors, primavera...
Vermelles: passió!
Volar: tots aquests elements en llibertat.
Original. Mb!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872880 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.