Virtual

Un relat de: Marc Freixas

Cadira de flors vermelles, mou-te;
vés fins a la porta blava de fusta, camina,
i no tornis per entrar, marxa!!

Ets voladora,
t'has inventat unes ales d'ocell,
i el cel blau i gran t'espera obertament;
casa meva, casa teva, casa de tots, s'entristeix,
s'esparvera,
es desespera.

Ets virtual, et pots escapar per la porta blava de fusta;
però tu ja saps qui sóc jo,
i les grans ulleres delaten els meus ulls flipats.

Ara recomenço a pensar les noves imatges,
i repetiré el procés de creació,
per donar-li vida, a la cadira de flors vermelles.

Virtualitza't!!!!! ( virtualisa't? )

Comentaris

  • cadira de flors vermelles...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 06-08-2004 | Valoració: 10

    Cadira: moble on reposar el cos.
    Flors: frescor, innocència, joventut, olors, primavera...
    Vermelles: passió!
    Volar: tots aquests elements en llibertat.
    Original. Mb!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820761 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.