Violència absurda i involutiva

No em cansaré de repetir i escriure que tota manera d'agressió i violència cruenta (de les altres en parlaré més endavant), crec i sent que és una marxa enrere del progrés evolutiu de la humanitat sencera.
Quan algú exerceix una violència cruenta sobre algun altre crec que es retorna a una de les respostes més primàries que dona l'ésser humà per resoldre un conflicte. I quan aquesta violència s'exerceix sobre els infants em sembla que una part de la nostra espècie ha enfollit i es troba molt malalta; i em deman quin tipus de societat és capaç de generar aquesta mena de desequilibris mentals i emocionals.
Tota casta de resposta violenta és apresa, excepte la instintiva de supervivència. És un model de conducta que s'ha anat forjant des del naixement i els medis i les circumstancies que s'han viscut. Vagi com exemple que un maltractador ha vist i inclusiu ha patit maltractes durant la seva educació o ineducació. Es reflecteixen molts o quasi tots els tipus de comportaments contemplats dins de l'àmbit familiar.
Segueix demanant-me, malgrat en sembli tenir una resposta de la que serà necessari aprofundir, quins efectes sobre les persones té una societat competitiva on el gran capital mana i és clar que generarà exclosos i persones amb molt menys oportunitats que altres?. Crec que no gaire bons. Més endavant crearà un sistema judicial i presons per amagar a les persones que el mateix sistema ha ajudat a convertir en "delinqüents". El sistema fa parts i quarts i permet a uns fer una sèrie de coses sense considerar-les delictives i en canvi si els altres les fan les penalitza.
Com exemple del que dic, podria ser el terrorisme d'estat, que al fi i al cap és terrorisme com l'altre, però oficial i legislat (O em direu que el que està succeint a Guantànamo, amb connivència amb la Comunitat Internacional, no és una forma de terrorisme i d'atemptat cruenta contra els drets humans?).
Bé no em vull apartar del fil amb que havia començat l'article.
Quan el cas del maltracte del infant neix directament dels seus pares biològics i en concret de la mare que és qui li ha donat la vida, és desequilibri es fa inexplicable. Quan una mare és capaç de matar a la criatura que ella mateixa ha creat en un procés màgic de gestació de nou mesos; alguna cosa s'ha trencat en el cervell i el cor de la persona que és capaç d'emprendre una acció d'aquest tipus.
Escric tot això arrel de la noticia d'un pobre nadó de 9 mesos mort a Barcelona, sembla que pels seus pares i tal volta altres familiars. S'han detingut 4 persones i entre elles la mare i l'avia materna.
Si abans deia que consider que la violència cruenta és un acte involutiu de la humanitat, en el cas que expós i amb la fragilitat d'aquest infant quan un adult (del que esperen protecció) fa tot el contrari i s'aprofita de la seva superioritat de força per fer-li mal o matar-lo, l'absurd va molt més enllà d'un delicte anomenat "infanticidi".
I ara intent posar-me dins del cosset d'aquell nadó brutalment apallissat fins a la mort; d'aquest infantó que ha hagut de viure el dolor sense cap tipus de comprensió fins arribar a l'agonia i a la mort i veig els seus ullets expressant una mirada de terror sense comprendre res del que està passant i vos jur que em fa mal tot el cos i l'ànima em crida: perquè tanta bestiesa absurda i sense sentit¡
També em faig una pregunta: Els hi retornarà a aquestes persones la presó a un sentiment d'equilibri curant-les de la perversió del sentiment que els ha fet actuar d'aquesta manera absurda?. Ho dubt.
He escrit que parlaria d'altres menes de violència que son més subtils però també son prou efectives, per generar persones desequilibrades i a més generen desequilibri i inharmonia en l'entorn que es mouen.
La llei de mercat que empren moltes empreses que quan deixen de tenir els beneficis previstos, apleguen i se'n desempalleguen d'una part ingent de treballadors i treballadores, deixant el mateix nombre de famílies amb el cul a l'aire i tant se'ls fot. Aquest és una altra manera de violentar.
Agafar a immigrants sense papers i oferir-los uns sous i condicions de misèria, sabent que per la seva indefensió seran incapaços de denunciar la seva situació infrahumana, n'és una altra.
La del mestre que transmet les seves frustracions sobre els alumnes. La dels alumnes atemorint als mestres sabent que tenen les mans formades i s'aprofiten de la seva "intocabilitat" que els garanteix certes lleis. I així se'n podrien exposar moltes altres , més de les que desitjaria i que amb el temps crearan persones desequilibrades i més a més violentes.
Tot abús de força física, mental i emocional basant-se en que qui la rep es troba indefens es porta per a persones malaltes i també col.lectius malalts, i aquesta malaltia, per desgràcia, és d'abast universal i té difícil componenda.
Aconseguir entre tots una societat més justa, equilibrada, fent el que estigui en la ma de cadascú per aconseguir-ho, és un deure del que no podem defugir. Si entre tots no arreglem els problemes del vaixell de ben segur que no arribarem a bon port.

Em sembla que com ja n'hi ha prou per a reflexionar, aplec fins a la propera.

Josep Bonnín