Vilanova i la Geltrú plora

Vilanova plora i plora...
plora perquè un dia vas marxar.
Aquell dia plorava,
gemegava
i cridava amb desesperació.

Nosaltres no sabíem res,
amagant-nos en aquells racons
i inundant-nos de petons.

Onades violentes
xoquen contra les roques
destrueixen l'entorn.
Eliminen el que troben
i em destrueixen a mi.

Vilanova plorava
però tu sense saber
que plorava per tu.

Onades violentes
xoquen contra els cors
destrueixen sentiments.
Eliminen el que troben
i ens destrueixen la relació.

I Vilanova va plorar
i tu no vas tornar,
i a mi em van trepitjar.