Vilanova i la Geltrú plora

Un relat de: Bolet

Vilanova plora i plora...
plora perquè un dia vas marxar.
Aquell dia plorava,
gemegava
i cridava amb desesperació.

Nosaltres no sabíem res,
amagant-nos en aquells racons
i inundant-nos de petons.

Onades violentes
xoquen contra les roques
destrueixen l'entorn.
Eliminen el que troben
i em destrueixen a mi.

Vilanova plorava
però tu sense saber
que plorava per tu.

Onades violentes
xoquen contra els cors
destrueixen sentiments.
Eliminen el que troben
i ens destrueixen la relació.

I Vilanova va plorar
i tu no vas tornar,
i a mi em van trepitjar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: