VIDERE MARIA. SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE L’AJUDA DE BALENYÀ. OSONA. BALENYÀ. OSONA.

 El diumenge 21.11.2021 em veia amb  les capacitats necessàries per arribar-me  fins al Santuari de la Marededéu de l’Ajuda,  on agraïa que la caiguda del dia 9.07.2021 no
tingués pitjors conseqüències, i  que el
procés de recuperació – que serà llarg - 
vagi evolucionant adequadament.

Jordi Sarri i Vilageliu ( Moià, 1935 + Vic, 24-05-2005 , l’Antoni Pladevall
i Font (Taradell, Osona, 1934) . l’ Albert Benet i Clarà ( Sallent, Bages, 1941 ),
i la  Dolors Arumí i Gómez (Manlleu, 1961),
escriuen de l’església de Sant Fruitós de Balenyà, més coneguda ara, com el
Santuari de la Marededéu de l’Ajuda, a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0224001.xml



 

Davant l’església hi ha el clos de l’antic cementiri i el comunidor.A darreries del segle XIX, les funcions parroquials van passar a l’església
de Sant Josep de la població dels Hostalets, aquesta abandonà la seva advocació
i prengué la de sant Fruitós; fou aleshores quan l’antiga parròquia de Balenyà
canvià el nom del titular de la seva església i adoptà el de la venerada imatge
de santa Maria que tenia culte a l’església des del segle XIII i que havia
rebut diversos apel·latius (Nostra Senyora de les Dones, de la Bona Sort, de l’Ajuda,
 etc.).

L’església es convertí així en un santuari marià,  al que tenen molta devoció els fidels  de la comarca.

 L’església romànica era d’una sola nau. Avui conserva aquesta disposició,
però és capçada a llevant per un absis poligonal el qual substitueix
l’original, segurament semicircular.

La nau ha estat modificada amb la construcció d’unes capelles, el segle
XVIII, afegides, dues a cada costat.

Al cantó de tramuntana de la nau hi ha la capella fonda. Es tracta d’un cos
d’edifici barroc, gairebé rococó d’una gran qualitat, amb motllures fines,
angles arrodonits, absis semicircular i coberta amb cúpula semiesfèrica i
llanterna.

 

A mà dreta de l’absis, pentagonal, irregular, hi ha la sagristia i el
campanar.

L’estructura interior és totalment barroca, però les façanes de fora,
sobretot la de migjorn, conserven el parament original, rematat per un fris
d’arcuacions llombardes, encara que tot l’edifici sigui sobrealçat.

La façana principal és barroca i presenta una portalada ben tallada amb
relleus.

 

El campanar té una base romànica amb bandes de tipus llombard i finestres
geminades, actualment tapiades.

L’últim pis mostra la seva construcció d’època ja gòtica, coetània de
l’absis, igual com els finestrals, que tenen uns arcs de punt d’ametlla, i les
mènsules, damunt les quals es recolzaven les arcuacions de les voltes gòtiques.
Avui la coberta d’aquest pis és un terrat de bigues de formigó. L’acabament que
remata és barroc.

 

L’interior del campanar, més que no pas l’exterior, permet una lectura
d’estils més diferenciats.

 

De fet, de l’edifici original romànic es conserven, ultra la base i el
primer pis del campanar, les parets perimetrals de l’església d’una nau, molt
modificada per les reformes i els afegitons,  que conserven encara però, una part del fris
d’arcuacions llombardes que formaven el ràfec original.

L’aparell de les parts originals ha estat fet amb petits carreus
senzillament escairats, amarats en morter de calç, disposats en filades
uniformes i poc regulars que conserven encara una part del parament original i
que palesen, junt amb les arcuacions fetes amb llosetes, el mode propi de
l’arquitectura del segle XI

L’edifici del Santuari és adossat a la casa de l’antiga rectoria. https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/12/visita-al-santuari-de-lajuda-balenya.htmlEl Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar
del Vallès, 6 de maig de 2019), tenia una gran devoció a la Marededéu de l’Ajuda,
devoció que  mantinc, i comparteixo amb
molts dels meus essers estimats.