Vida i mort (II)

Trencadissa de versos

Cada instant que s'enduu el vent
és una fulla menys en l'ametller blanc.

Les fulles que cauen no tornen
mai més - em digueres -, s'endinsen
en la foscor eterna de la nit .

Des de llavors caço al vol i guardo
en el cor totes les fulles que bufem
amb l'alè, per si de cas també
se l'enduu el vent.

I

Llibres en blanc,
les portes del paradís,
prestatgeries mortes.

II

Globus al vent,
volant lliurement
cap al blau cel.

III

Se'n va cel amunt
amb la mà oberta
sense voler parar.

IV

Plor en la terrassa,
aixopluc en la nit,
esquinçada la vida.

V

Cel del capvespre
tenyit de sang
deixa caure el telo.

VI

Mirall en el passat
reflectint un futur,
buidat pam a pam.

VII

Paraules que se'n van,
significats perduts
en un sol instant.

VIII

Volen les paraules
vola la vida,
i quedes sol, dins la nit.

IX

Riures perduts
en el laberint
de la vida.

X

Plovia esperances
mentre es buidava
el vas de la vida.

XI

S'apagà la llum
i quedà a mitges
aquella obra.

XII

Plorà la nit que l'havia vist
créixer, i aquell trist
capvespre es vestí de dol.

XIII

Danses fràgil, rosella,
al vent de la nit
que t'atenalla cruel.

XIV

No germinarà
més flor del terra
tacat de sang.

XV

Les llàgrimes tenyiren
els ulls d'adeu,
s'ofega la nit en el plor.

XVI

Trenco les paraules,
odio la vida,
quan fràgil es la porcellana?

XVII

T'adones que ets fràgil
aquell instant
que ja veus el final.

XVIII

A les portes de la vida
caigué de cul
i no s'aixecà mai més.

XIX

Bufà en la nit
un vent gèlid
s'apagà l'espelma,
a mitges quedà la cera.

XXI

A mitges quedà la vida,
tal com l'havia deixat
el dies abans.

XXII

Encara tenia mitja cama
enfonsada en la infància
que ja posà l'altre al cel.

XXIII

Caminant per la vida
errà el trajecte a seguir,
es perdé en la nit.

XXIV

Cap cant diria
el que les llàgrimes
de la mare encara diuen.

XV

S'endinsa en la nit,
i es perdé eternament.
Només el guià
el fred que el devoraria.