La llengua de l'amo i la de l'esclau. ("Convivència entre un castellà i un valencià") 3-4-2016

Un relat de: Joanjo Aguar Matoses

La llengua de l'amo i la de l'esclau. ("Convivència entre un castellà i un valencià")

El cas és que aquest company de treball, el castellà de Zamora, s'acarnissa amb mi perquè sempre li parle en valencià, o català, que és el mateix.

Ell m'entén perfectament, atés que hi viu farà uns deu anys a València i diu que tenia abans un soci d'empresa -d'una immobiliària fallida-, molt amic seu, que era catalanista, un xic de Tavernes de la Valldigna que se suïcidà farà sis o set anys, però afegeix que aquest li parlava sempre en castellà "por respeto y educación".

En canvi, com al seu company de treball actual -o siga, jo mateix-, també catalanista, no se li acudeix altra cosa que exercir el seu dret de parlar en valencià a Sueca, doncs sembla que açò ja no li quadra tant al castellà aterrat a La Ribera i, ¡vaja!, em té travessat al cap. "Porque tú nunca me has pedido permiso para hablar en valenciano". ¡Com si ell fos l'amo i senyor, i jo un vil esclau!

Diu aquest xic de Zamora que abans, amb l'antic soci de la immobiliària, arribà a conéixer molts altres catalanistes, ¡en concerts d'Obrint Pas!, però que aquells catalanistes li queien millor que jo, "porque ellos sí eran muy educados y me hablaban siempre en castellano".

En definitiva, xe, que si vols ser catalanista i caure bé als castellans, cal parlar-los sempre, sempre, a tots, en castellà.

I aleshores em pregunte jo: ¡¿de què collons ens aprofita als valencians la llei d'ús i ensenyament del valencià?!

Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. Diumenge 3-4-2016.
Joanjo Aguar Matoses.

____

Més informacions i comentaris a:

http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/6919/convivencia-entre-un-castella-i-un-valencia-per-joanjo-aguar

____
____



Àsia, Amèrica del Sud i València.

Una cosa més: aquest zamorà està enlluernat pel tema asiàtic i oriental, i ha viatjat a Xina, a Vietnam i a Cambodja. Veges tu, ha quedat enamorat d'Asia, a l'altra banda del planeta, mentre que hi menysprea la terra, la llengua i la gent que l'alimenta dia a dia, això és, la del País Valencià.

També ha viatjat al Perú, als Andes, a Machu Picchu, al llac Titicaca, al desert peruà i a l'oasi de Huacachina. Però ell confessa que la gent d'Amèrica del Sud, tot i ser castellanoparlants com ell, no li agraden gens. Diu que "los sudamericanos parece que están medio tontos, pero los asiáticos, en cambio, esos sí que están espabilados".

Als valencians, m'ho ha demostrat amb paraules i fets, no ens té en major estima que als sudamericans. ¿Saps tu quin és el millor afalac, ¡EL MILLOR!, que li he sentit dir sobre nosaltres? Para l'orella i escolta bé: "Bueno, al menos, lo mejor de los valencianos es que no sois como los catalanes...." ¡Aquest mateix! I ara, ¡xucla't eixa mandarina! Que vaja i li parle de karma oriental a la figa sa tia.......

¿Què li anem a fer, xe? Cadascú hi té la seua creu, i a mi m'ha tocat treballar amb ell. Com solem dir, veure per a creure.....

Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. Dissabte 2-4-2016.
Joanjo Aguar Matoses

____

Més informacions i comentaris a:

http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/6919/convivencia-entre-un-castella-i-un-valencia-per-joanjo-aguar

____
____



Astúries, Lleó i Castella.

Aquest individu de Zamora és milers de voltes més castellà que lleonés, o que astur-lleonés. Ell s'hi reafirma com a 'castellà' i 'espanyol', i a Astúries mai no la nomena, ni li fa gràcia que jo estime de tot cor eixa terra tan verda, humida, agrest i bella. De vegades sí que esmenta, és cert, que Zamora hi 'formava' part del Regne de Lleó, i que hi 'tenien' la seua llengua pròpia, com nosaltres els valencians.... Però, per ell, tot això és folklore i floritures neoromàntiques, que no aguanten un esbufec.

El que hi posa a tope a aquest guaixat zamorà és el passat imperial i conqueridor de Castella, una Castella antropòfaga i caïnita que ha devorat la llengua i la cultura del seu poble veí i germà, l'asturià-lleonés. Ara bé, de tot això gairebé cap castellà no hi mostra el mínim remordiment. Fins i tot, ni els castellans nascuts a l'antic Regne de Lleó, que seran lleonesos -si vols- per imperatiu territorial, però d'actitud i esperit són tan castellans -¡o més!- com els de Burgos o Valladolid.

Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. Dissabte 2-4-2016.
Joanjo Aguar Matoses

____

Més informacions i comentaris a:

http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/6919/convivencia-entre-un-castella-i-un-valencia-per-joanjo-aguar

____
____



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Joanjo Aguar Matoses

Joanjo Aguar Matoses

204 Relats

246 Comentaris

250181 Lectures

Valoració de l'autor: 9.30

Biografia:
Sóc de Sueca, poble situat a la Ribera del Xúquer, al País Valencià i, per tant, a Marènia (com li dic jo) o Països Catalans (com li diu la resta del món).