Vespres

Un relat de: Sergi Monserrat
Amb unes ulleres
que arribaven a un nas rodó,
anaves sempre esperant algú.

Del menjador cap a
la cuina, i després cap
al sofà a llegir una mica.

Els vespres eren més
vespres si tu hi eres.
Mai t’ho vam dir.

Comentaris

  • faltes[Ofensiu]
    Atlantis | 05-09-2026

    Descripció d’una absència, sense dir-ho. Mostrant els llocs, que ara els veiem buits, i la presència d’algú( la mare ? ) a qui mai vam dir com ens omplia la vida.

    M’agrada perquè el poema no diu “et trobem a faltar, pensem amb tu...”, sinó que ho mostra i et queda aquesta sensació d’absència.

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Monserrat

Sergi Monserrat

4 Relats

4 Comentaris

596 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Vaig néixer en un novembre suau però això no em va determinar. Escric poemes entre d'altres coses.

Últims relats de l'autor