Veritats...

És dur saber que les veritats, la majoria de cops ofenen i et fan mal, però a la llarga són el que més ens convé. Realment ningú m’ha assegurat que la vida fos fàcil, ni molt menys, tot i que jo em pensava que tot seria de color rosa, que sempre seria la nena inocent que juga amb barbies i que mai es voldria separar del costat de la mama perquè era la única persona que t’arropava quan tenies fred, quan et senties sola, aquella que jugava amb tu vestint a les nines i la que cada nit esperaves impacient al llit per a donar-li el petó de bona nit ja que sinó no dormies tranquil•la. Per desgràcia tot això ha desaparegut, la nena inocent que erets abans ha marxat per deixar lloc a una altra a la qual les veritats li comencen a fer mal, tot i així a ella li agrada saber-les. Ara ja no és tant important la mama que t’arropa, sinó que li dones molta més importància a altres coses que tot i que et poden fer mal, no les vols deixar perdre per res del món encara que saps que no van a cap lloc i que l’únic que estàs fent és perdre el temps, però com t’agradaria continuant ser la nena inocent que erets abans segueixes fent bajanades que tenen un final assegurat, on potser les veritats que et diuen et fan mal sense cap motiu ja que només són opinions, opinions sense sentit encara que tu les sobrevalores simplement per què han sortit d’aquella boca que tu tant estimes. Per a tu són veritats, per als teus amics són opinions que només et fan mal i que hauries de tallar d’un bon principi i no permetre que te les diguin, tu, en canvi, ho veus d’un altre punt de vista i vols continuar amb aquelles “veritats” que et fan tant mal i amb aquella historia amb un final més que assegurat.