L’altre o ell?

Un relat de: adia12
Que saber que t’estàs tirant a una altra mentre la inútil de mi pensa amb tu em fa mal saps? Intento fer el millor però tot em surt a l’inversa. Crec que em començaré a estimar una mica més a mi perquè potser pensant si et faig o no mal m’acabo perjudicant. S’ha acabat, ho tinc decidit, se el que em convé i el que no i precisament tu no ets el que m’interessa. Potser i segurament tu no en tindràs la culpa, més aviat sóc jo la que s’ha equivocat, potser t’he fet crear il•lusions, potser t’he fet creure que els contes de princeses i prínceps blaus existien o potser t’he fet creure alguna cosa que jo no sóc. Ho sento, ho sento per tot, sento haver-te fet confiar que per fi ja havies trobat algú amb qui compartir gustos, amb qui riure, a qui estimar, amb qui perdre la vergonya, fer-te creure que no havies de fer res per impressionar-me sinó que ja em tenies, tenies el que tant desitjaves, per fi havies trobat el que tant havies estat buscant. Dir que encara m’agrades no seria mentir-te, sí, m’agrades, m’agrades i molt, però escriure aquestes paraules és per a mi tot un repte, em costa i no saps quant. El més segur és que et preguntis: “I perquè no podem intentar començar allò que semblava que no tingués un final?”. Si vols que et sigui sincera jo també em faig aquesta pregunta. És tot tant estrany, però alhora m’agrada que sigui així. Potser mai t’acabaré d’oblidar, o potser sí, qui sap? Ara per ara, intentaré fer-me creure que tot això s’ha acabat, que no continuo estant pillada per tu i que només queda amistat, segurament és el pitjor que he fet i faré mai, però és el que vull, tot i que sigui sinònim de fer-me mal a mi mateixa. Però no em fa por, tinc algú molt a prop meu, algú que m’ha demostrat més en poc temps que tu amb 3 mesos. Potser tu consideris que aquesta persona és l’”altre” però per a mi aquesta persona és “ELL”.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer