Vell sofà.

Vell sofà.

Per què m'afones vell sofà?
Ha conquerit el pes del temps la teva escuma?
Ha cedit la teva fermesa al pas de llargues nits d'estiu?

Recordo aquells primers dies d'estrenada hostilitat,
assaig de postures diverses fins a caure'ns bé.
Despertar la meva esquena tatuada
els pessics del teu cos,
prova del nostre estret compromís
i mutu exercici de doma.

Bressol de somnis que refredats
han despertat a mitja nit,
tomba de maldecaps
que necessitaven d'una sesta per esvair,
mecenes d'idees mestres
que no han de bregar amb la gravetat.
Has anat perdent els teus botons
entre fils de llàgrimes i frustrades il·lusions.
Ara només recordo el teu color
quan et despullo de la pal·lidesa
que envaeix els teus coixins.

Escenari de vagues de braços caiguts
davant d'un monòton caixó catòdic,
sobre la servent estora dibuixes un rectangular escenari del crim.
Converteixes el racó de la sala d'estar
en un temple d'oracions nasals,
engolides pels teus plecs romanen ofrenes de butxaques generoses,
objectes oblidats entre els coixins
del teu paradís fiscal.

Tou quadrilàter de boxa d'un novell lluitador entregat
que reposa d'un entrenament de feixugues digestions.
Sala d'espera d'una cita puntual
amb un psiquiatra dalinià;
en acabar la teràpia recupero la innocència
dels ulls d'un infant.

Atalaia d'un astrònom que guaita
sota un cel fluorescent de tres llunes plenes,
camí cap a un espai euclidià
amb un nombre de dimensions per esbrinar.
Cada volta i volta de somni daurat
l'acompanya el cruixit del teu esquelet,
i a cada tornada a la Terra,
els gemecs de les teves molles es fan presents.

El teu tacte hipnotitza ulls gregaris
que en fila de dos persegueixen un somni,
i la teva carícia és un dolç encanteri
al que caic rendit nit rera nit.
Gelós dels teus coquetejos amb els convidats
que es queden a dormir,
enyoro despertar presoner
de la teva cordial abraçada.