Singlot.

Un relat de: Toni Mitjanit

Singlot

Presentació.

De sobte la teva presència es fa intermitent,
una alarma per recordar la data d'un inesperat esdeveniment.
M'escridassa l'insolent timbre de ma casa,
és un carter amb molta correspondència pendent.

HIP

Estrany paràsit que governes un diafragma presoner;
faig pública la meva declaració d'intencions:
- escric per dir-te adéu -.

HIP


Intercanvi d'impressions.

En un intermitent robatori de conversació,
ma parla es despulla de tota improvisació;
només atent a quan arribarà el moment de convulsió,
perdent tot fil d'hipotètica coordinació.

HIP

Com si recités un telegrama rebel,
on a cada cantonada de frase el senyal de stop
es repintat a sobre per un estrany senyal de dicció,
encerclant en vermell una imposada exclamació.

HIP

Sotmès a un insolent abordatge que em fa perdre tota discreció,
ensordit per l'arrítmic crit d'un nàufrag engolit per una balena,
en el paper d'un actor secundari amb afany de protagonisme,
la incomoditat arriba sobre l'horari previst.

HIP


Clímax.

Fart d'aquest recàrrec acumulat,
em planto davant d'un ultimàtum a la paciència,
fent front a la simbiosi d'un arrest,
contraatacant un cop d'estat subversiu.

HIP

Vull ofegar-te en un tassó d'aigua,
escanyar-te sense respirar, espantar-te
amenaçant-te de posar-te les maletes al carrer.
Remeis casolans de científics de bata gris,
sols revifen la rebel·lió d'un orgànic cavall de Troia.

HIP

Per què serveixes?
Ets com els mosquits: no entenc la teva utilitat ni el teu fi.
Hipocentre que bateges en períodes heterogenis
tocant al ritme dels plors d'un infant insolent,
dictat per l'informal automatisme d'un defecte de fàbrica.
No sé a què ve la reivindicació d'aquest piquet.


Desenllaç.

S'han extingit de la meva parla espontànies exclamacions,
fent més net el silenci després de la cridòria,
deixant en estat latent la llavor germinada
i recobrant el segon pla de les disfresses discretes.

Compte enrera sense final fixat, has escampat sense dir adéu.
Voldria dir-te - fins mai més - però sé que hi haurà segones parts,
i que només m'has oblidat després de fer-me teu.

Comentaris

  • Estructura molt original[Ofensiu]
    Alicce | 18-12-2006

    Genial l'estructuració del poema i un tema molt original.

    Com si es tractàs d'una prosa descrius un atac poètic de singlot. Presentació / Trama / Clímax / Desenllaç.

    També ocurrent la separació dels paràgrafs en HIP's. Encara que aquesta onomatopeia em recorda més al crit de guerra HIP HIP HURRA ;)

    Tinc curiositat pel proper tema que tractis.





  • Jejeje... un poema dedicat al SINGLOT.[Ofensiu]
    Nicephore | 15-11-2006 | Valoració: 8

    Totalment inesperada la temàtica d'aquest poema. Dedicar un poema al singlot mai no se m'hagués passat pel cap.

    De totes formes dir-te que em sembla que empres metàfores i símils molt encertats i gens artificiosos, a l'abast de tots els mortals de la mateixa manera que tots hem sigut i serem víctimes del singlot.

    Hem despedeixo amb un HIP

l´Autor

Foto de perfil de Toni Mitjanit

Toni Mitjanit

29 Relats

25 Comentaris

29734 Lectures

Valoració de l'autor: 9.08

Biografia:
Vaig néixer la tardor del 77 a una illa (Mallorca) i això, sense cap mena de dubte, marca.

"No conceb cap horitzó
sense un matís de blau,
cap vent sense aroma a sal,
ni cap soroll sense remor de mar"

De petit no vaig tenir especial esment a la poesia. I ara de gran no recordo perquè vaig començar a escriure. Només puc dir que ara escric com aleno, mastego o somnio… sense parar esment al perquè, sols gaudint del fet que entre estrofes m'ajuda a conèixer-me a fons.

Escric d'allò que m'envolta i no em llisca, d'allò que parpelleja i no em cega… d'allò que no m'és soluble dins tantes finestres obertes. Tan me fa escriure d'un atac de singlot com del meu primer amor, del meu vell sofà o d'una fogosa nit d'estiu… El subjecte em dicta.


Per contactar amb jo:

* Email:

toni_mitjanit@hotmail.com

* Web:

www.capsadetrons.com