Vell, Bell

Un relat de: Lengar

Quan el temps se't tira a sobre
se't riu a l'esquena,
i la pluja cau sobre mullat,
la cara se't torna de pedra,
i els somriures s'estavellen al passat
el futur s'esfuma de cop.

Quan t'alimentes de records
en velles fotografies guardats
en baguls polvorencs desats
que guarden paraules i olors
al cap es repeteixen nítids
com transportats del passat
en viatge finit sens retorn.

I la suor de l'experiència
es resseca al teus ulls gastats
com la saliva de paraules usades.
I les mans et tremolen
deformades pel cansat treball
pel patiment acumulat
i veus com et donen l'esquena
i t'abandonen lleugers de compassió.

Aixeca't del terra mullat de llàgrimes
lluita un cop més, desafia l'eternitat
omple't d'orgull que la vida és vida
fins al final.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Lengar

64 Relats

98 Comentaris

78368 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Vaig nèixer a barcelona al 85, porto escrivint des de fa uns 3 amys, va ser una época difícil de la meva vida, i la poesia va ser una bona sortida per als meus sentiments.
Actualment continuo escrivint per a fugir dels problemes, i ho recomano a tothom.
La meva poesia es lliure, potser no està massa ben estructurada, però està carregada de sentiments i espero que us pugui arribar allò que he intentat plasmar paraula rera paraula.

Agraeixo a tots els que m'escriviu comentaris, m'encanta saber que penseu del que escric, les vostres paraules són com regals de nadal per a l'infant poeta que porto dins, realment, gràcies a tots.

Lengar