Cercador
Vaig tirant
Un relat de: Bitxa- Compartir:
Jo vaig tirant
que se'm fa tard,
aquí assegut fa fred,
se m'adormen les mans.
És el meu joc
que m'empeny lluny,
que em despentina el cor
i empara els meus absurds.
I el poc que tinc,
i el poc que he après
t'ho deixo amb fanalet
de llum per si et serveix.
Jo vaig tirant
i et prenc la por,
que tinguis tot l'espai,
desvetllis tot l'amor.
Que vaig tirant,
ja faràs cap.
Comentaris
-
Poema molt vitalista[Ofensiu]Romy Ros | 16-11-2009 | Valoració: 10
i molt positiu...m'agrada molt per que recorda a l'etern caminant per la vida i que tot ho assaboreix i ho disfruta i a la vegada va repartint trocets de vida. Enhorabona!
-
Cor despentinat...[Ofensiu]triomfarem | 15-11-2009 | Valoració: 10
vas tirant, vas fent, vas passant...i vas escrivint poemes, cor despentinat.... despentinant cors.
i així ets tu, no t'imagino amb el cor enclenxinat i engominat!
-
I és molt... i positiu.[Ofensiu]Joan G. Pons | 14-11-2009 | Valoració: 10
Dinàmic Relat...
M'agrada la frase i l'assaboreixo:
"que em despentina el cor"
i he mirat el meu cor i l'he pentinat i s'ha deixat.
Valoració mitja: 10
