Va arribar

Va córrer com l’aigua , llit avall del riu,
sense deixar que ningú la destorbés,
sense ni mica de por,
sense adonar-se de les marques que li anava deixant a la pell, la pedra.

Va estimar amb pressa, com l’aigua fresca que es despenja,
sense tastar el glop,
sense tocar el fons,
sense fer-se idea de l’amplada de les ribes que la contenien.

Va saltar enjogassada de banda a banda i de dalt a baix,
sense saber massa,
sense ningú,
sense parar-se a pensar s’hi ho podria.

Però igual que l’aigua del riu,
va arribar a la vora on totes les coses descansen,
on les gotetes lliscant es fan u amb la mar que abraça.

Va ser l’hora de la pau i que no de la calma.

Glòria Vendrell i Balaguer