Uns apunts de "La filosofia baratera"

Un relat de: Cavaller de Moncaira

Uns apunts de filosofia baratera

Trenta anys després seguesc dient: No

El numero 5.723 del setmanari "Soller" , sortia dissabte passat 14 de desembre. Trenta anys enrera, un 14 de desembre de 1.966, es celebrava a tota Espanya i terres sotmeses al centralisme de Madrid, la darrera gran farsa de la dictadura franquista anomenada " Referendum para la Ley Orgánica del Estado". Com de costum no agradà, gaire, un escrit meu sobre la intenció de vot en els pobles. Això de reconèixer - que un 80% votaria sí per innèrcia, que un 5% era adicte convinçut al règim i tan sols un 1% sabia realment de que anava la cosa - era mal de païr.No mancà qui per fer mèrits davant les " jerarquías de la época" i posar-me en ridicul, afirmà -a un acte propagandistic del SÍ, que ell- com a home, com a espanyol i cualque cosa més que l'interessat recordarà si vol- votaria sí.
Jo record que una de les primeres persones del poble deFornalutx a acudir a votar fou un individu que era, ni més ni menys, que el fillastre i el cunyat de dos batles de la República. L'home - Jaume - es posà a glosar les excel-lències del dictador. No mancaren seguidors d'exemples tan estúpids o més.
El sí guanyà " por goleada absoluta" i el batle del poblet fent honor al malnom de "Mandarin" brindà amb el Caporal Iglesias de la Guàrdia Civil perquè el 100% del muinicipi de Fornalutx havia anat a votar " por el Caudillo ".
Pocs foren els vots negatius a nivell nacional, provincial o local.
A Fornalutx hi hagué un sol " No", el meu. Trenta anys després, encara n'estic satisfet i orgullós d'haver votat No, dia 14 de desembre de 1.966. I no perquè la llei franquista que es sotmetia a plébicist, fos realment dolenta ni em desagradàs en el fons; sino perquè era impresentable tanta reverència i acotament servil de cap.
Trenta anys després seguesc dient no. No a aquells i aquelles, qui voldrien impedir-me d'escriure sobre els meus avantpassats materns i a qui tant molesta que enlairi la nissaga paterna,
No , a tots aquells i aquelles - coneguts i no coneguts que diuen, i pensen, que jo no sóc com els altres ni tenc dret a trobar al.lota agradosa i fertil per a procrear familia.

Els deu manaments.

Aquests són els Deu Manaments que el Pare Etern -o sigui aquell que no comença ni acaba mai - donà a n'en Moises, damunt el Sinai i que, la Doctrina nova de la Santa Mare Església Católica,Apostòlica i Romana, necessita cinc-cents cinc articles (punt 2.052 a punt 2.557)xk+ per a explicar-nos a tots nosaltres pobres pecadors.

" No tendràs altre Déu que a Mi" diu el primer. " Jo som un Déu gelós que castiga fins l tercera generació les malifetes dels pares".
Val més sempre lo sabut fins ara que no lo que potser aprendrem abans de partir; vos afegeix, servidor, escrivent de fi,losofia baratera.
El segon recomana ben claret ." No prendràs en fals el Meu nom". L'escrivent de filosofia baratera ho té clar. Mala cosa això de " Dèu meu per aqui i Déu meu per allà". Déu és esperit i els esperits no són sords per cridar-los dos pics en lloc d'un.
Diu el tercer a continuació: " Faràs feina sis dies, però el setè faràs repòs". Més d'un , no s'ha assabentat encara de sa música. Descansa el dia que no li toca i els altres no fot brot, mentre els demés treballen per ell.
El quart no l'oblidem per res del món:
" Honra a ton pare i a ta mare i viuràs molts d'anys". Tal farem, tal trobarem. ( Pensi,sempre, l'oposició a qualsevol ajuntament que quan ella governa li tornaràn la pilota).
" No mataràs" diu el cinquè. Enhorabona diu l'escrivent de filosofia baratera; però voleu explicar que diantre fan tantes armes pel món?
El sisè manament " No faràs adulteri" - si no és el més important, l'escrivent de filosofia baratera - pensa que ho deu esser, almanco per les beates qui, a n'el confés, han d'explicar amb pèls i senyals com els ho fan o deixen de fer.
"No robaràs" ordena el setè. Hi ha qui té molts escrupols a l'hora de prendre un centim a la bacina, però cap ni una per viure a compte de l'amor del veinat.
" No testimoniaràs en fals contra el proisme" diu el vuitè. Moltes manies a l'hora de dir que "el cavall blanc del Rei En Jaume era negra" , i poques, per llevar la fama i reputació del veïnat, sia de davant o de darrera o del costat,
I els dos darrers són ben clars i llampants: Qui vol entendre, ja enten si vol. " No voldràs mai la casa, ni la dona, ni el bou del proisme"
O sigui que cadascu , guardi el que té.
Els cinc elements,
Ho diu l'escrivent de filosofia baratera i si ho diu l'escrivent de filosofia baratera, és que la cosa va a missa. O no ? De la mateixa manera que a cada mà hi ha cinc dits: el polze dit pulgar en "la lengua del imperio", l'index,el major ( anomenat també "corazón" pels bruixots forasters o xarnegos), l'anular i el menull, hi ha en el món cinc elements.
El primer element és el foc que escalfa el cor dels homes i també de les dones. Gràcies al Yan i al Yin del foc, l'home atreu atreu la dona i la dona a l'home.
Consequència del primer element és el segon o sigui, la mateixa terra, la qual ens recorda no descuidar l'estòmac.Ara això sí sense passar-nos. Menjar per viure però no viure per menjar.
Del segon element surt el tercer o sigui el metall. Si és d'or o d'argent, el metall serà preciós; ara si es tracte de coure o ferro, la cosa canvia. El metall ressona com l'aire que penetra dintre els polmons. Pam ! Pam! Bum ! Bum!
L'aigua és el quart element que serveix per refrescar les idees, renta sa roba bruta i purifica sobretot els ronyons.
I el darrer és la fusta, que serveix per encendre el foc i té un fetge com unes cases per començar altra volta la sinia.
Qué! Vos estic xerrant xinés ? Doncs sí. Així ho veuen a la Xina i no hem d'oblidar que, els xinesos inventaren la pólvora abans que, Tófol Colom,descobrís les Amèriques.
Els set principis de l'Univers.
Creieu-me,benaurats lectorets i lectoretes de la vila gran, vos parla l'escrivent de la filosofia baratera que, quan era jovenet, aprengué l'a,e,i,o,u davora una soca de garrover, on diuen que, fa cent anys, un vicari trobà aquell cap de mort d'una rebasavia que mostrà damunt la trona.
Set són els sagraments...I set, els pecats capitals ensenya la Santa Mare Església -que és católica,aposdtólica i romana. Per no ser manco, l'Univers, té set principis.
El primer està en el cervell i és diu MENTALISME. Vida, matèria o energia, és igual. Qui perd el cap, per el Nord.
Després vé el principi de CORRESPONDÈNCIA qui ell és -no voldria agraviar les "beates" encara no beatificades- com l'hostia que el capellà ens dóna a missa. El pa torna cos i sang. No ho veïem però ho hem de creure. I si no ho creïm pitjor per noltros. Hi ha moltes coses que no veïm ni coneixem i no per això deixen d'existir.
La VIBRACIÖ a continuació fa que el positiu s'aplegui amb el negatiu. No m'estranya que el "6" i el "9" saltin com xispes en trobar-se plegats. Endavant o endarrera han de botar el "7" i el "8".
POLARITAT és el quart principi. Tot és dual com el dia i la nit o la claror i la fosca. El Bon Jesus és bon Jesus perquè el dimoni és dimoni, Sempre hi ha una diferència i la diferència confirma la regla.
Sense dones no hi hauria homes i, les dones ( ja m'enteneu, si Ai fills meus dolços, serà questió que sortiguem un poquet del niu. O no sabeu que la Sagrada Escriptura diu (Gènesi s IV): " El Pare Adam conegué la Mare Heva i, ella, tengué Caïn que les feu passar de Caïn"- Quan el va veure n¡ Heva va dir: " Per mor de Déu ha arribat el mascle. Quin gust és aquest.". L'Heva va tenir l'Abel qui seria el pol oposat del seu germà.
El principi de RITME ho diu la mateixa paraula. Tot és mou, tot canvia i tot queda al seu lloc. Una passa endavant,una endarrera o sigui una teva i una meva, va dir el serrador de Ca Mestre Elies.
Després ve la CAUSA I EFECTE qui fan honor al sisè ensenya que no passa res si sabans no hi ha un motiu,Auè voleu que vos diguim jo pens sempre en el mateix. ( Això serà degut al perfum de les soques de garrovers)
Per de prompte no conec cap mort que mori.:Moren els vius, I els pares son la dels fills; qui ells logicament són l'efecte. De tal palo tal astilla., diu el refraner castellà.
I per cloure tenim el principi de GENERACIÓ . O sigui que ningú torna. Uns venen i altres van.

ELS SET PECATS CAPITALS DE LA SOLFA POSITIVA
Diu el refraner espanyol. " Todo es del color del cristal con que se mira". L'escrivent de filosofia baratera per servir.vos i sobretot per servir-se a si mateix creu que això tant es pot aplicar a les coses bones com a les dolentes, Tot depen com ho volem veure.
Per exemple la doctrina de la nostra Santa Mare Església Catòlica Apostpolica i Romana ensenya ( punt 1.849):
" El pecat és una falta contra la raó, la veritat, la consciència recta; és faltar al vertader amor per Déu i pel proisme, a causa d'una pervertida affecció a cert bens. Fereix la natura de l'Home i atempta contra la Solidaritat humana. Se'l defineix com una paraula,un acte o un desig contrari a la llei externa".
Segons aquesta mateixa doctrina ( punt 1.866) existeixen set pecats grossos, anomenats també capitals. Es tracta de la Sobèrbia, de l'Avaricia,de l'Enveja, de la Ira, de la Luxuria, de la Gola i de la Peresa.
L'escrivent - que és un dels més grossos pecadors per cada un dels pecats abans esmentats - tot i que respecta,estima i acata aquesta Santa Doctrina i no pensa contradir el que manin el Sant Pare de Roma, el Bisbe de Mallorca i al Rector del poblet seu ( tant a ells personalment com als seus successors) creu que la Sobèrbia com l'Avaricia,l'Enveja,la Ira,la Luxuria,la Gola o la Peresa se'n pot treure bon profit i a cada nota negra veure-li el seu punt blanc.
Aixi que, alè, meam cantem plegats: " Damunt el Calvari, morireu per mi"
DO- Sobèrbia- L'escrivent és creu el Rei del Món. Si un ho pensa bé tothom és rei del seu propi món.
RE - Avaricia - L'escrivent ho vol tot per ell. I què ! No me direu , desinteressats, amics i amigues q
ue ara no voleu res per vosaltres.
MI - Enveja - L'escrivent li agradaria tenir la fortuna d' En Verga. A voltros també no vos agradaria tenir la fortuna d'un multimilionari. A si l'escrivent mateix fos un multimilionari, segurament les senyoretes i senyores casadores de la vall i del poblet no farien tant el desmenjat amb talent.
FA - Ira - L'escrivent s'enfada. Què no vos enfadau voltros quan vos fan enfadar?
SOL - Luxúria - L'escrivent és un p.t.r.o. com el padri. Res a dir ? "Quia pulvis es et in pulverem revertatis", deia el capellà Ganxo el dimecres de Cendra. Això en foraster , es tradueix per " Eres polvo (o vienes del polvco) y en polvo te convertirás ( o al polvo volverás).
No vos agrada a vosaltres respectables lectores assaborir un caramelet, de tant en tant ?
Ah! El teniu a casa vostra. Doncs enhorabona! El Bonjesus el conservi en companyia vostra molts anys.
L'escrivent de la fillosofia baratera, ell, no té aquesta sort; si la tengués no aniria a cercar les maduixes on les persones virtuoses diuen que no han d'anar.
LA - Gola - L'escrivent de la filosofia baratera li agraden els pastissos i llepolies. Menjar massa fa mal a la panxa i no menjar res en pot donar al capet.
SI - Sí - L'escrivent de la filosofia baratera fa poca feina i s'aixeca tard. L'heu de mantenir vosaltres? No!
Doncs bé que fa ell.
DO. (Un darrer pic que ja hem aribat dalt el darrer escaló) Per Sant Joan s Per'aixcecà a l'alba ,aquell dia; el moro Replega li foté la cartera.
Aixi que no tot és bo i tampoc tot és xerec. El cami és per tots igual. Triem la sortida de la cursa i no errem la porta.

Bellesa i lletjura.
Dues cares de la mateixa moneda.

Diuen que hi ha qui diuen ( aclarirà la troca el qui vulgui si pot) que servidor no és guàpo. Però Jesus, Bonjesuset, Sant Antoniet de Pàdua i Santa Rita dels Impossibles, amb tots els sants i santes del Cel i la terra; això no té cap ni peus.
Com poden pensar que jo pens que pensen, de servidor vostre, que no és guàpo. La veritat ho enteneu? Doncs enhorabona si ho enteneu i Bingo !!! Bingo per els vostres caparrins privilegiats.
Ara bé, il-lustres membres del jurat qualificador de les anatomies externes, distinguides poncellones ja quarentones i cinquantones; jo acab de passar davant el mirall del quarto de bany, Vosaltres no ho feíeu igual? Supós que sí.
I què he vist? Doncs he vist el que, segurament, heu vist al mirall de casa vostra. Una cara qualsevol; la qual en el meu cas és la meva cara i, en el cas del mirall de casa vostra, deu ser la vostra.
Obviament cap de voltros pensa que no és guàpo. O potser sí?
Bellesa i lletjura són cares de la mateixa moneda. Per molt que's semblin no hi ha res igual en aquest món.
Existeix el blanc perquè existeix el negre. Sense el mal, el bé no tendria cap mèrit. I etc, etc.
I com diuen a Espanya : " Todo es del color del cristal con que se mira". Amen Aixi sia.

Mai moren batles
Que pensau , l'amo, de la demissió del batle del vostre poblet?
En primer lloc jo no sóc l'amo de res. No totes les garrofes són de la mateixa classe. N'hi ha de bones, d'altres no tan bones i també modéstia apart - com la de l'escrivent de la filosofia baratera - que són millors.
I en segon lloc si el batle dimiteix, o vol dimitir, serà que té ganes de deixar sa vara.
I del batle que tendreu que'm dieu bon home ?
Home si que ho sóc i a molta honra. (Un home que té el bon gust d'agradar-li un ramell de flors que fan planta o una bona cuixa de vadella d'allò més tendre per al paladar). El batle del poblet es nomeni Pep o es nomeni Jordi o qualsevol altre nom, serà el batle i punt. M'agradi o no la seva cara del batle, sempre serà el batle. Uns se'n van, altres arriben. Mai moren batles.
Recordeu-vos dels Set principis de l'Univers. De dalt a baix i de dreta a

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cavaller de Moncaira

Cavaller de Moncaira

220 Relats

335 Comentaris

184206 Lectures

Valoració de l'autor: 9.02

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.