Cercador
Una vida màgica
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Un príncep de la nit em va donar la vida màgica del seu paradís en somnis...
i va regalar-me els somriures de tots els seus ocells de color roig,
i em va portar al laberint imaginari d'una ment abstracta.
-ho recordeu?-
Vaig sentir-me com un nen feliç i rialler acabat de banyar,
a punt de menjar-se les llaminadures que els pares havien comprat.
No podia creure que tot allò fós veritat!!
No imaginava aconseguir una vida màgica d'un paradís en somnis,
ni molt menys ocells de color roig,
ni passejar per un laberint imaginari d'una ment abstracta.
-no sé si la podeu recordar...-
Les terres són de color taronja,
el cel és de color blau fort,
les estrelles són de color groc...
i el Sol és de color verd,
i la Lluna de color lila,...
La nit és preciosa quan el cel blau fort desapareix a la foscor,
arriba la Lluna
i fa que les sombres del paradís converteixin en liles tots els seus paisatges.
Un príncep de la nit em va donar la vida màgica del seu paradís en somnis...
i la vaig viure intensament en els moments que va durar,
la vaig descobrir sencera per tots els segons que vaig tenir a disfrutar-la,
i sé que no la tornaré a tenir mai més per a mi,
perquè sé que aquesta vida és del príncep de la nit i de ningú més,
perquè sé que aquesta vida és màgica.
Comentaris
-
i llavors...[Ofensiu]Capdelin | 14-03-2005 | Valoració: 10
la lluna, en una nit d´orgia lilosa i a la vegada innocent... em va confessar el secret del príncep de la nit... ell es va canviar els ulls i ara tot ho veia diferent... havia vençut la rutina del destí de veure eternament cada cosa en el seu color que li dibuixava el camí... i tot va canviar a partir d´aquell moment: matissos nous apareixien en les coses més senzilles que fins llavors romanien amagades en les altres dimensions de la vida... i vaig entrar definitivament en aquest paradís de somnis de la ment abstracta... on la llibertat et deixa lliure la imaginació per dibuixar amb els colors que tu vulguis l´essència cristallitzada de la visió de les coses i de la vida... i sense voler, vaig descobrir la pedra màgica de la felicitat... "si en un dia saps gaudir plenement d´un sol instant... els altres negatius perdran potència i hauràs salvat el dia... de la rutina gris..."
magnífic poema "PRIMITIU"... propi d´un poeta com tu, Marc = PRIMITIU DE PRIMITIUS!!!!!!
una abraçada... els "primitius" avancen pen entre la selva de la imaginació i de la improvisació natural... "Tarzan era poeta?" ja ja
és un autèntic plaer llegir-te... és com caminar per un jardí inexplorat... verge i natural!!!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872566 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.