Una vida en prosa (2a part)

- Bé, doncs… tot va començar fa molt i també va acabar fa molt. Farà uns… uns… si en tenia… i ara en tinc…, doncs farà 56 anys. Jo estava a la casa de la platja, saps aquella que tenien els meus pares i que va heretar el meu germà?- ell va assentir amb el cap - Bé, doncs era pel migdia-tarda, després de dinar, i els meus pares havien anat a donar una volta. Jo estava cansat degut a que havia anat amb bicicleta, i estava amb la manta mirant la televisió, era un canal que hi feien música i també hi havia un xat on tothom deia la seva. Jo m'entretenia escoltant la música i llegint els missatges. Com que molta gent només enviava guarrades, jo les llegia i reia. Alguna vegada havia fet alguna perduda a la gent que enviava guarrades i em trucaven, però jo no contestava perquè només ho feia per entretenir-me, i algun quan veia que no contestava m'emviava un missatge per dir que si volia sexe que el truqués. Jo no feia cas, només m'aburria. Bé, doncs aquell dia vaig veure'n un que posava, encara ho recordo, ‘Jordi 35 busco jovencito' i el telèfon. Com que em va fer gràcia li vaig fer un trucada perduda, i com que en aquella època ja m'agradaven els tios... En un moment ell ja m'estava trucant, jo, com no volia parlar sinó jugar, vaig penjar. Va tornar a trucar i vaig tornar a fer el mateix. Ja no va tornar a trucar, però en el xat encara anava enviant el missatget. La curiositat em picava i no sé per quina raó li vaig enviar un missatge preguntant-li com era i si tenia messenger. No sé si te'n recordes d'aquell programa que utilitzava tothom. - va tornar a assentir amb el cap i va badallar - T'estic avorrint? - li vaig preguntar, i va fer que no amb el cap - Bé, per on anava… Ah sí! El missatge, doncs li vaig enviar i em va tornar a trucar. Durant una estona em vaig quedar mirant el telèfon, decidint que fer. Sabia que si contestava o no marcaria la meva vida. Vaig contestar.- el meu xicot va somriure - Vaig contestar amb un ‘sí?' tímid, com si no sabés que volia. Llavors va contestar una veu dolça darrera del telèfon preguntant-me si volia sexe. Jo li vaig dir que no. I és va fer un silenci. Ho recordo com si fos ahir. Llavors li vaig dir que no ara mateix però que un altre dia… qui sap lo? Vam estar xerrant una estona, em va dir com era. També ho recordo. Em va dir que pesava 73 kg, que mesurava 1'70 i pico metres i que tenia 35 ‘tacos', va dir. Jo li vaig dir com em deia i com era. Llavors em va dir que no es dia Jordi sinó Joan, i que allò d'enviar un missatge només ho feia perquè estava molt desesperat. Quan van arribar els meus pares li vaig dir que tenia que penjar i em va dir que em trucaria per la nit per xerrar. Era diumenge, també ho recordo.- el meu xicot feia cara d'adormit, però jo vaig continuar xerrant - Per la nit vam estar xerrant una vintena de minuts. Ell sempre xerrava amb la mateixa veu , dolça, i jo l'escoltava com que està al paradís. Ell em trucava i parlàvem, i jo l'enviava mails dient-li coses i enviant-li fotos i relats. Dels que encara escric. Sempre m'ha agradat, va bé per buidar-te. Bé, doncs vam estar xerrant quasi bé cada dia, sempre com a mínim 5 minuts. Jo algun dia li deia que el volia veure. Però ell pel cap de setmana anava a la costa brava i durant la setmana no ens podíem veure, i no ens veiem. Igualment em trucava i parlàvem. En un cap de setmana que era de 5 dies, em sembla que va ser al de la purisima vam quedar. Només vam quedar un dia, bé una nit. Havíem quedat en un benzinera per anar a prendre alguna cosa a algun poble. Bé, doncs vam anar a prendre alguna cosa i vam estar xerrant. El primer que va preguntar era que com havia sabut que era gai, però jo vaig fer-li-ho explicar ell primer.- el meu xicot ja tenia els ulls tancats- M'estàs escoltant?
- Eh! Si l'única cosa és que em pesen els ulls.
- Si... i jo m'ho crec, que he dit?
- Doncs... vas quedar amb ell... en un benzinera. No?
- No t'adormis més eh?- vaig dir-li mentre li feia pessigolles-
- Val, val.
- Doncs, vam estar-nos explicant coses mentre preníem ell una coca-cola i jo un cacaolat. Després d'això vam agafar el cotxe. -vaig fer un llarg sospir que va fer que el meu xicot em mires - Em va portar a un descampat, per fer-ho... Em va marcar molt. Va apagar el cotxe, em va mirar i em va dir ‘No farem res del que tu no vulguis'. Me'l vaig quedar mirant... i vaig dir ‘No vull fer res'. Se'm va quedar mirant i va dir ‘Potser me precipitat'. Va tornar a engegar el cotxe i vam tornar a la carretera. Mentre conduïa manava dient que ho sentia molt pel que acabava de passar. Jo li deia que em feia por, no que em pugues matar o alguna cosa per l'estil sinó que... no se... em feia por... tal com havia succeït tot. - el meu xicot estava amb cara d'atendre més, el vaig mirar i vaig somriure- Vam anar a menjar a un restaurant. No recordo que vam menjar, però vam xerrar molt. Desprès vam sortir del restaurant i bé, va passar el que tenia que passar... Em sembla que ho vaig escriure en un relat... No ho se... Vols que ho miri?
- Mmm... un relat?
- Sí, eròtic. -va somriure -
- Va, busca'l...- va dir mentre somreia i s'estirava al llit-
Em vaig aixecar i vaig agafar la carpeta dels relats per començar a buscar-lo, si es que existia.