Cercador
Una reunió de jutges i magistrats a Ciutat de Mallorca
Un relat de: Joan Antoni Estades de Moncaira i BisbalEstimada Mariana. Fa temps que te volia escriure i contar-te aquell somni sobre jutges,codis penals,racismes i altres herbes juridiques.
Em va suceïr l'any 1.997 la nit del 4 al 5 de desembre.
No sé com però el que sé que hi havia un passadis i que me trovaba prop de la sala d'un tribunal. Pel passadis que te cont hi havia uns quants jutges o magistrats reunits i conversant entre ells. Per cert que un d'aquests magistrats o jutges semblava molt a Angel Reigosa ;qui com sabràs aleshores a Palma de Mallorca - o sigui a Ciutat com deïm els mallorquins - era el president del Tribunal Superior de Justicia.
Em trobava allà per haver rebut una citació. Descobresc al final que aquesta citació és deguda a una critica meva a la debilitat de les penes del Codi Penal en materia de delictes contra la propietat i la seguritat ciutadana.
M'oblidava,Mariana, dir-te que els senyors jutges o magistrat me duen damunt el braç la seva toga; i que servidor - tot no essent ni jutge ni misser - també en portava una toga damunt el braç.
Bé continuem el relat. Cop i volta sent que estàn parlant d'un magistrat condemnat per haver fet comentaris racistes. Una senyora ,que es troba amb els allà reunits i és jutgessa o magistrada, comenta que sovint els periodics rallen massa i sense gaire fonament. El Senyor Reigosa diu més o menys el mateix que la seva colega. Jo que estic aprop m'afic a la conversa i he de dir la meva.
" Senyors i senyores. Aixi com estàn les coses i l'ambient politic present no crec que hi hagi cap magistrat tan curt de gambals per fer comentaris racistes a l'hora d'ara."
Sent tocar una campana. Mariana. Era el despertador. Fins una altra.
l´Autor
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
222 Relats
334 Comentaris
199601 Lectures
Valoració de l'autor: 9.01
Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.
Últims relats de l'autor
- Senyor Candidat
- Les campanes toquen pel Pare Massot
- Xiulem un mateix cant
- IMAX
- A MATEU JOAN I FLORIT, EN MARIÓ DE SANT JOAN
- Quan se'n va l'hora de l'lusió, arriba potser la de la Rebel.lió
- EL PRIIMER d'octubre DEL DESSET
- INDEPENDÊNCIA
- MARGALIDA VALLESPIR LLABRÉS (Muro 11 09 1927-Ciutat de Mallorca 3 05 2017
- SI NOLTROS VOLEM SOBERANIA
- ADÊU CASETA DE FORNALUTX
- ALÇAU-VOS
- LA CANÇÓ DEL " CAVALLER"
- 1715
- IN MEMORIAM PER MEMÔRIA