Una nit

Un relat de: Bolet

Aquesta nit
estem tu i jo,
el món no existeix,
els núvols han pres forma
i ens rodegen per tot arreu.

El teu cos
davant el meu,
t'abraço i t'acaricio,
la vergonya desapareix,
miro els teus llavis carnosos
i ens besem apassionadament.

Ahir
et vaig somiar,
el teu cos prenia forma,
es deixava endur pel desig,
respirava juntament amb el meu
i tots dos esdeveníem un sol ésser.

Avui
et puc tenir,
un calfred m'envolta,
ara aprofito tot el teu cos,
no vull que se'ns escapi ni un segon
i patim pel moment d'acomiadar-nos.

Demà
t'hauré perdut,
enyoraré els teus llavis
i els ploraré a cada instant,
recordant el teu cos amb el meu
i recordant les hores que vam viure junts.

Foscor de la nit
petons eterns de matinada,
paraules fetes amor i tendresa
llàgrimes d'emoció i felicitat;
i els teus llavis, desitjos fets realitat.

Comentaris

  • Molt bó[Ofensiu]
    Frida/Núria | 29-04-2007 | Valoració: 9

    res méscal dir.

  • per fi![Ofensiu]
    sucdetaronja | 22-04-2007 | Valoració: 10

    era aquest? m'encanta. llegir aquest poema ha sigut com tindre el millor dels orgasmes. haurà sigut cosa de l'espera? no, ha sigut perquè eres increible.

    ahir et vaig somiar,
    avui t'he tingut,
    demà t'estaré recordant...
    demà i sempre que no estigues al meu costat.

    un bes de taronja. t'estime.