Cercador
Una nit cada mil·lenni
Un relat de: Marquès de SadeAquell gruat homenatge Plaent, resulta infructuós.
Plof, sentí damunt dels llençols
El seu membre flàccid m'empelegava.
Un altre terrà que li costava aterrar, densificar antulls, materialitzar desigs
M'aixecà silencio-sa, em vestí i abandonar la cambra
Del pusil·lànim
Tant dejuni incandescent
per finir amb aquell mascle poregós i insegur
Trobar a poques passes un ebri pressuc que en mirava roent
li donà el plàcet i acompanyar al cotxe
Em treié la dessuadora al moment, sense preàmbuls.
Em dessalà el cos amb la seva llengua
Em dessagnà de plaers, fluids i petons
Travessant-me arreu, quedant ben xopa
Sapotròfica com era,
deixar impol·luts i lluents els seus orificis
ja desremaligats i eixuts.
En acabar, va caure com una fura erta adormida de l'afartament
Destarotada i dessecada, amb ulls sanguinolents
vaig marxar de nou, a trenc d'alba. Aquest cop rumb a la tomba
De nou m'hauria de conformar amb al·lucinacions, astrals o virtuals
A les súcubes una nit cada mil anys ens deixen encarnar
Així en viatjar al regne de Morfeu dels mortals fem millor l'onírica imperceptible feina.
Besant i penetrant-los
a turmentats anaptòtics mascles, de passions condemnables i inconfessables.
Fins proper mil·lenni Terra
Plof, sentí damunt dels llençols
El seu membre flàccid m'empelegava.
Un altre terrà que li costava aterrar, densificar antulls, materialitzar desigs
M'aixecà silencio-sa, em vestí i abandonar la cambra
Del pusil·lànim
Tant dejuni incandescent
per finir amb aquell mascle poregós i insegur
Trobar a poques passes un ebri pressuc que en mirava roent
li donà el plàcet i acompanyar al cotxe
Em treié la dessuadora al moment, sense preàmbuls.
Em dessalà el cos amb la seva llengua
Em dessagnà de plaers, fluids i petons
Travessant-me arreu, quedant ben xopa
Sapotròfica com era,
deixar impol·luts i lluents els seus orificis
ja desremaligats i eixuts.
En acabar, va caure com una fura erta adormida de l'afartament
Destarotada i dessecada, amb ulls sanguinolents
vaig marxar de nou, a trenc d'alba. Aquest cop rumb a la tomba
De nou m'hauria de conformar amb al·lucinacions, astrals o virtuals
A les súcubes una nit cada mil anys ens deixen encarnar
Així en viatjar al regne de Morfeu dels mortals fem millor l'onírica imperceptible feina.
Besant i penetrant-los
a turmentats anaptòtics mascles, de passions condemnables i inconfessables.
Fins proper mil·lenni Terra
Comentaris
-
Erotisme nostrat.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 20-12-2022
Erotisme escrit amb un català hermètic per als no nostrats. Algunes expressions d'allò més enginyoses, que et fa entrar dins els fets que s'esdevenen i viure'l en pedra persona. M'ha agradat com fineix....