Una història veritable? o Lloança a barcelona

Un relat de: Barcelona, t'estimo

Avui he passat per damunt d'un respirador del metro i m'ha envaït una bafarada de calor amb un tuf que m'ha traslladat als meus 15 anys, quan totes les estacions de metro feien aquesta mateixa olor. Han passat una colla d'anys i la memòria olfactiva intacte sense adonar-me'n ha projectat, a la meva ment, tota una historia d'amor.

Soc de poble i mai m'hi he sentit bé ni ara que ja soc una "miqueta" vella.

Les primeres vegades que venia a la ciutat era amb els pares i anava a casa dels tiets. Les cosines em portaven al món al·lucinant del metro, el Gran metro, de Lesseps a Correus. La nostra estació era Fontana, vivíem a prop, al carrer Encarnació i anàvem fins al final de trajecte i desprès a peu fins a "Colón". Recordo la primera vegada que en un ascensor, pel que deien, no massa segur, varem pujar fins als peus del Descobridor. Oh meravella!, el mar i Barcelona mai vistos des d' aquesta alçada!
Al poble no hi havia res com això!

I saltà ja la guspira d'amor.

Més tard, era jo la guia en les visites als llocs que escollia, les estudiava i planejava durant les avorrides nits del poble; morta de fred o mig intoxicada pels gasos d'un bracer, (a casa dels tiets hi havia calefacció i minyona i això formava part de la meva Barcelona).

Recordo la visita al hospital Clínic,que molt canviat està en el present, perquè es impensable que ara poguéssim, soles i sense cap permís, presenciar, en directe, des d'una galeria enlairada per sobre del quiròfan, una operació i a més, haver arribat al dipòsit de cadàvers i fins a destapar un mort i desprès, cames ajudeu-me! fugir espaordides. També recordo, per la preparació que vaig fer-ne, les visites a la Sagrada Família i al Parc Güell. Les explicava qui era Gaudí, que el parc Güell va ser concebut com una modèlica urbanització de luxe a les afores de Barcelona i que va fracassà passant a ser un parc públic i que la magnifica plaça porticada estava prevista per mercat ; que La Sagrada Família, l'idea havia estat obra del llibreter Josep Maria Bocabella i que la cripta ja estava construïda quan Gaudi se'n va fer càrrec i que quan va morir estava acabada, només, la façana del Naixement i una torre. I més detalls que no diré per no semblar una guia turística. I a d'altres llocs que no diré pe no fer-me pesada. Les hi explicava tot, elles mai es varen preocupar de saber-ne res, només sabien de modes i de com conquistar un noví ric.

Més, no en va, elles eren les senyoretes de ciutat i sense que me desagrades també vaig conèixer i assistí als llocs de reunions socials que elles freqüentaven, La Masia, allà als defores de la ciutat (aleshores no tenia res a veure amb el club de futbol Barcelona), on tenies que ser soci o que et portés un soci. I havia una orquestra, i bevíem taronjada i ballàvem . La Pèrgola, a on també si feien amistats i si ballava. Un altre local distingit era El Salón Rosa situat al Passeig de Gràcia A més era convidada a moltes festes particulars a cases d'amigues. Però el que donava més alt rang, era anar al Liceu en una llotja que no veies ni t'assabentaves de la funció i és que això era el de menys lo important: els vestits, els capells i les joies per, durant els entreactes anar al Saló dels Miralls i poder lluir-los i donar enveja i criticar a les altres noies tot prenent una copa de xampany. Jo pobre de mi no ho passava del tot bé ja que anava guarnida de tot el que me deixaven però era guapa i tenia requesta i això em feia sentir satisfeta.

Tots aquests esdeveniments em feien sentir orgull d'haver assolit una condició social superior impossible d'obtenir al poble.
Cupido amb la seva fletxa havia fet diana.

Ja estimava Barcelona i com tot enamorat no podia viure sense ella. Les visites a la capital sovintejaven més i més però amb un altre caire. Estudiava i me sentia superior a casi tothom ( em refereixo a les cosines i amistats seves)
Començava, sense adonar-me'n, el motiu més fort de la meva estimació a aquesta Ciutat.

Barcelona era cultura i diversió, sense controls paterns. S'insinuava la llibertat.

Acabada la carrera no vaig parar fins aconseguir un treball a Barcelona. I, treballava!! vuit hores! i desprès de la feina, mil i una manera per distraurem!

Vivia davant del Capitoli, en un pis enorme amb una velleta vídua. Recordo el soroll dels tramvies , era molt fort, ja que hi havia una parada just sota la meva finestra. No m' impedia dormir, estava cansada i tenia poques hores de llit, me llevava a les set i casi mai anava a dormir més aviat de la una de la matinada.

Feia una vida molt bohèmia anava a sopar al SEU. i desprès, amb un grup variant, anaven a ballar, al cinema o ha prendre una copeta, que no era res més que una beguda innocent, ara bé, si anava a ballar a una boite, a un cabaret o a una sala de ball, prenia un" Cubalibre". Recordo haver passat per: Emporium, al carrer Muntaner, Rigat, a la plaça Catalunya, Bolero, el Casino Militar, Saratoga, de les galeries Maldà, el Verdi, Piscinas i Deportes, Novedades , Jámbore, Niza , El Cortijo, Bikini, La Cibeles desapareguda no fa pas gaire i altres que no recordo. Perquè tantes?, doncs molt senzill, era un acord de grup, cada nit a un lloc diferent, això si, els seleccionàvem. Els locals del Barrio Xino i del carrer dels Escudellers estaven fora de llista. Amb qui hi anava? Amb la colla del SEU.

En el subconscient, la paraula llibertat anava filtrant-se.
Ser lliure és felicitat. Barcelona i Lliure eren per mi un tot.

A Ciutat Comtal hi conegué a un Marino Mercant i m'hi casà, anant-me'n a viure al poble. Decisió errada. Allà les" bones ànimes" em varen prendre la llibertat i l'alegria i em varen fer palesa la soledat. Frases com: pobreta, sola sempre, que trist! o, veuràs aviat al teu home? , tant de temps sola! o... ja se sap, els marins tenen una novia a cada port i la més malintencionada... mira-la aquesta! va buscant gresca! Em vaig tancar a casa fins que ja ofegada vaig dir prou! Torno a Barcelona

Desprès d'insistir molt, el meu Capità va comprar un pis al passeig de Sant Joan i ben moblat i encortinat ens hi varem acomodar i fins ara.

I vet aquí com l'enamorament i l'estimació a aquesta ciutat va acabar amb boda.

Al cap de poc dies el marí, naturalment, marxà a navegar i jo el primer que feu va ser sortir al carrer i fer llargs passejos pel centre de la ciutat, necessitava espai que no m'ofegués i el trobà Caminava, mirava els bonics aparadors, les llums i a la gent que m'envoltava ,i a ningú l'hi cridava la atenció una dona sola, inclús podia tranquil·lament entrar en una cafeteria, prendre un cafè i fumar una cigarreta. Tornava a casa alegre i alliberada.
Més tard, vaig descobrir l'oferta cultural que ofereix aquesta ciutat i en vaig fer i en faig ús.

Cinema, teatre, musica, exposicions, conferències, tertúlies literàries, la possibilitat, molt complerta, per millorar la teva cultura en qualsevulla matèria, des de cursets gratuïts fins a la Universitat i Belles Arts. I a més, hi ha el meu estimat Ateneu Barcelonès, la meva segona casa.

I, a més a més, si et ve de ganes pots, amb transport públic, arribar al mar o a la muntanya.

Barcelona no vol dir cansament, neguit, cotxes, metro, gentada, rellotge accelerat, això deixem-ho pels que venen de fora a fer gestions o compres.

A mi no me molesta el tràfic, per cert prou disciplinat, ni el soroll, ni la gentada.

Si vols també pots estar tranquil·lament tot el temps que vulguis no movent-te de casa o del barri on hi tens de tot, i que, s' hi portes temps vivint-hi coneixes l' adroguer, el carnisser, el taverner, la que et vent les mitges, les bragues i les betes i fils i pots parlar amb la gent que amb els anys al haver coincidit tantes vegades en les botigues o bé al "super", acabes per saber la seva vida. Es com un poble però sense els inconvenients.

De la colla del SEU no n'he sabut mai més res.

La llibertat de quan hi treballava de soltera amb la que hi he trobat de casada no és la mateixa ni l'ha he buscada, però tan estimable l' una com l'altre. Puc sempre triar el que me vingui bé de fer i amb tanta diversitat d' oferta és impossible no trobar alguna cosa que interessi.

Avui he vist a la plaça de Catalunya una passejada de ciclistes sense roba, demà potser, si vull, si em plau, si em dona la gana, em passejaré nua per la Diagonal, és fantàstic!

Si estimo aquesta meva ciutat és perquè, tant abans, després i ara, em fa sentir i ser lliure..En cada etapa per uns fets diferents.

Resumiré: De Barcelona me'n vaig enamorar de molt joveneta, vaig festejar-la molt temps i m'hi vaig casar, fa també, molt temps.

Ara hi ha unes coses que me desagraden i entristeixen, per exemple, alguns dies tornar a casa sense haver sentit una paraula en català i veure el poc civisme que embruta els carrers.

És el preu de la globalització i de l'oferta com ciutat acollidora, dinàmica, moderna inquieta, innovadora, cosmopolita, mediterrània, sostenible... i jo hi afegeixo i permissible.

Barcelona t'estimo.!

Comentaris

  • M'ha fet recordar[Ofensiu]
    capitan | 20-07-2008 | Valoració: 10

    Per la Barcelona dels tramvies, el SEU i els locals que nombres potser sí que ets una "miqueta "vella, en el supòsit que sigui autobiogràfica.
    És una visió nostàlgica i alhora actual de la nostra ciutat, de lectura agradable i positiva. Molt bé.

l´Autor

Foto de perfil de Barcelona, t'estimo

Barcelona, t'estimo

45 Relats

126 Comentaris

73641 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
"Barcelona, t'estimo" és un projecte que involucra a més de 40 relataires i que neix com un clon dels films "Paris, je t'aime" i "New York, I Love You".

La cosa és ben simple: es tracta d'escriure relats de tota mena que només tinguin dues limitacions cratives: han d'estar ambientats a la ciutat de Barcelona i la seva allargada ha de ser inferior a les 2.000 paraules. Fora d'això, barra lliure creativa.

Per donar una mica més d'homegeneïtat al projecte, cadascun dels participans ha triat un racó de la ciutat diferent (més o menys emblemàtic). Així s'intenta que Barcelona adquireixi un major protagonisme i que esdevingui, en la mesura del possible, un personatge més.

El termini proposat per tenir els més de 40 relats que formaran el projecte és el del 10 de juliol del 2008.

Per a que tots els participants puguin anar penjant els seus relats:
L'usuari és: barcelonatestimo
La clau és: BCNILOVEU


RESUM DE TOT EL QUE S'HA FET FINS ARA I INFORMACIÓ DEL PROCÉS:

... : BARCELONA T'ESTIMO