Una gota entremaliada

Vaig veure el sol excitat,
Mirant-te la pell bruna,
Aquella gota d'aigua de mar
Que s'endinsava per la calça
Del teu banyador impossible,
De tan pell teva que semblava.

Vaig voler seguir el camí
Que aquella gota d'aigua afortunada
Traçava sense delir-se,
Del canal de paradís dels teus pits
A la secreta meravella d'entre les teves cames.
El vaig voler seguir amb la llengua agosarada.

Vaig veure el sol excitat
Llençar un raig erecte d'ànsia,
Calor roent de desig de platja;
Al meu interior, mil sols s'erigien
En incandescents raigs de pura fam alienada.

Vaig voler ser la tovallola
Que et passaves per entre les cames,
Sota el sol erecte, roent i excitat,
Treure la sorra enganxada a la teva pell tòrrida,
I llepar-te aquella gota entremaliada.