Una errada de tecla

Havia una vegada un xic de poble.
Anava passant el temps amb les seues aficions, els amics i el seu treball.
Ara estaba liat tambe amb Mee.
Alló era un infern.
E-mails,"visitas", "chats", "su busqueda", "su anuncio", "flechazos...".
S'en volía sortir...
Bamboleijaba d'un costat al altre sense conseguir res.
Va accedir a Mee. No tenia E-mails...
"be, mala sort"
Va posar la ditxosa fletxeta a "zapping" i va apretar amb mala gana el ratolí.
"¡¡que era alló!!"
Un aluvió de xiques saragossanes baixava sense treva per la pantalla.
"¡¡no pot ser!!, es deia.
La cataracta era imparable. Per fí el monitor va acabar d'omplirse d'aquelles caretes...
"era vist", es va dir...
L'informàtica era encara un repte per a ell. No et puc dir com es va quedar...
L'havia fet bona.
Ell volia coneixer xiques properes al seu poble pero no s'en va adonar que, en el quadradet, per descuït, estaba el nom de Zaragoza."ja no hi ha remei", va pensar...
Es va posar a mirarles, n'hi havien de tota manera...
Es va fixar amb una xica d'aspecte jove i cara de bona persona.
"es bonica", va pensar...
Va accedir a la fitxa.
"su perfil, busqueda, anuncio"
Aquella noia deia no se que de "erase que se era, habia una vez, podriamos escribir nuestra historia...
"vol escriure un conte, quina cosa mes estranya", va pensar.
S'en va anar a la faena...
Aquella idea li va rondinar el cap durant tota la tarda.
"quin conte li puc escriure jo" pensaba, pensava.
Aquella nit no va anar al assaig.
"així l'escriuré amb mes tranquilitat", va decidir...
Escrivía com ha boig.
"si jo no en se d'escriure", rumiava.
per fi, va acavar el relat.
i va clikar "ENVIAR".


FI