Una duresa que ens ve de lluny

Un relat de: Marc Freixas
És molt dur saber que la vida té punt i final
sense poder entendre que en tot camí
hi ha una petita escletxa
per on hi fa cap la llibertat.
Ho dic per tots els que han perdut el somriure.
Sembla que l'esforç per mantenir vius els seus valors
encara avui és desmesuradament poc reconegut.
Hem de ser capaços de reconèixer la seva condició de lluitadors.
Hem de saber dir que aquestes guerres devastadores
perduren en cada temps de cada vida
perquè són els primers que han vist la mort de ben a prop.
I aquesta llàgrima que vessa amb tanta profunditat
també és d'una duresa que ens ve de lluny. I el record és tan cruel
i les imatges antigues tan colpidores,
tan poc tendres aquells carrers bombardejats a tothora,
que els meus ulls també prenen mal
i es fonen amb els teus per compartir la tristesa
que has anat acumulant amb el pas dels anys.
I ara que ja hem arribat tots dos junts fins aquí
i hem fet servir la paraula per netejar aquest dolor,
ara és quan apareix el teu somriure per no perdre'l mai més.

Comentaris

  • sí, ens ve de lluny,[Ofensiu]
    panxample | 30-12-2011


    Els hiverns esmicolen els records.
    Tot i així els tenim presents, amb relats com aquest.
    Et convido a llegir olor de resclosit.
    Et desitjo un feliç 2012
    Avant amb la poesia!

  • Memoria viva[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-12-2011 | Valoració: 10

    Un gran i merescut homenatge per aquelles grans persones que van lluitar i donar-nos el que ara tenim. Sembla tan lluny aquell temps! Però si ho analitzem, veurem que és més proper del que sembla. Per tant, aquest poema esdevé més actual que mai. Roda al món i torna al Born. M'alegro molt del teu llibre i esperaré que surti ben aviat. Una forta abraçada Marc i Bon Nadal!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820849 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.