Cercador
Una d´enamorats
Un relat de: jroig- Compartir:
La vaig descobrir una tarda de diumenge, vestia de color blanc, estava sola i freda, (no perquè fos hivern, ella sempre era així).
La vaig dipositar sobre un marbre també fred, però no de color blanc sino gris amb vetes blanques.
La vaig obrir en tota la seva amplada, magnifica, nua, blanca, suau.
No vaig poder més, l'excitació en podia, aquella coseta blanca en feia anar a dues mil revolucions, no deixava de mirar-me amb aquells ulls negres.
Vaig agafar unes tisores, li vaig tallar el vestit pel mig, vaig trencar-li les potes i arrancar-li la pell.
Vaig començar a plorar, tenia les mans tacades de tinta, vaig treure-li els ulls amb les mans i van caure com dues caniques fins topar amb les restes de la seva pròpia pell.
Per no deixar proves, la vaig mullar de dalt a baix i la vaig rentar, vaig netejar-me les mans i passar un tovalló de paper fins que no quedes cap resta.
Tot seguit vaig agafar-la i la vaig llençar a l'olla amb aigua bullint, sense que ningú de la família en veies.
Cap crit, cap renec a la cuina, només es podia escoltar el so de l'extractor de fums.
Es deia sèpia i la vaig conèixer una tarda de diumenge.
La vaig dipositar sobre un marbre també fred, però no de color blanc sino gris amb vetes blanques.
La vaig obrir en tota la seva amplada, magnifica, nua, blanca, suau.
No vaig poder més, l'excitació en podia, aquella coseta blanca en feia anar a dues mil revolucions, no deixava de mirar-me amb aquells ulls negres.
Vaig agafar unes tisores, li vaig tallar el vestit pel mig, vaig trencar-li les potes i arrancar-li la pell.
Vaig començar a plorar, tenia les mans tacades de tinta, vaig treure-li els ulls amb les mans i van caure com dues caniques fins topar amb les restes de la seva pròpia pell.
Per no deixar proves, la vaig mullar de dalt a baix i la vaig rentar, vaig netejar-me les mans i passar un tovalló de paper fins que no quedes cap resta.
Tot seguit vaig agafar-la i la vaig llençar a l'olla amb aigua bullint, sense que ningú de la família en veies.
Cap crit, cap renec a la cuina, només es podia escoltar el so de l'extractor de fums.
Es deia sèpia i la vaig conèixer una tarda de diumenge.
Comentaris
-
en/em[Ofensiu]iong txon | 05-10-2014
Curiós segon relat. Com a micro està bé, tot i que pel meu gust el teu primer està molt més treballat. En aquest la tensió que intentes mantenir es desinfla força abans de la darrera frase, amb tota la sèrie de pistes que fan el desenllaç un pèl previsible. Casual també que just ahir vaig comentar bruixeta, sobre el mateix error gramatical en relació a la substitució que tots dos feu del pronom "em" per "en." Diria que per norma, quan vol dir "a mi" s'ha d'escriure amb m.
l´Autor
3 Relats
4 Comentaris
1892 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Sóc nascut a Barcelona ciutat i ara visc a El Bruc. M´agrada escriure encara que no sé, però tinc idees i les vull explicar.Si vols llegir altres escrits que no són relats.
Visita El Bloc d´en Roig