Una cua

Un relat de: Brumarius
En‌ ‌Miko‌ ‌havia‌ ‌nascut‌ ‌i‌ ‌s’havia‌ ‌criat‌ ‌rodejat‌ ‌de‌ ‌gel.‌ ‌El‌ ‌seu‌ ‌poblat‌ ‌era‌ ‌a‌ ‌Groenlàndia,‌ ‌on‌ ‌el‌ ‌gèlid‌ ‌paisatge‌ ‌ressaltava ‌la‌ ‌transparència‌ ‌del‌ ‌gel.‌ ‌En‌ ‌Miko‌ ‌era‌ ‌el‌ ‌nen‌ ‌més‌ ‌petit‌ ‌de‌ ‌tots‌ ‌i,‌ ‌de‌ ‌vegades‌ ‌el‌ ‌deixaven‌ ‌una‌ ‌mica‌ ‌de‌ ‌costat.‌ ‌Sempre‌ ‌intentava‌ ‌ajudar‌ ‌la‌ ‌seva‌ ‌tribu‌ ‌tot‌ ‌i‌ ‌que‌ ‌tenia‌ ‌vuit ‌anys:‌ ‌intentava‌ ‌pescar,‌ ‌preparar‌ ‌la‌ ‌roba,‌ ‌cuinar…‌ ‌Als‌ ‌més‌ ‌grans,‌ ‌els‌ ‌feia‌ ‌gràcia.‌

De‌ ‌vegades‌ ‌li‌ ‌explicaven‌ ‌la‌ ‌llegenda‌ ‌de‌ ‌la‌ ‌guineu‌ ‌polar.‌ ‌Només‌ ‌els‌ ‌més‌ ‌afortunats‌ ‌la‌ ‌veien.‌ ‌Quan‌ ‌es‌ ‌feia‌ ‌de‌ ‌nit,‌ ‌tota‌ ‌la‌ ‌tribu‌ ‌pujava‌ ‌a‌ ‌una‌ ‌petita‌ ‌muntanya‌ ‌per‌ ‌veure‌ ‌les‌ ‌aurores‌ ‌boreals.‌ ‌En‌ ‌Miko‌ ‌no‌ ‌entenia‌ ‌per què ‌els‌ ‌agradaven‌ ‌tant,‌ ‌ell‌ ‌només ‌veia‌ ‌unes‌ ‌cortines‌ ‌de‌ ‌colors‌ ‌al‌ ‌cel.‌ ‌Segurament‌ ‌era‌ ‌el‌ ‌Sol‌ ‌que‌ ‌les‌ ‌baixava‌ ‌per‌ ‌poder‌ ‌dormir.‌ ‌

Un‌ ‌dia,‌ ‌però,‌ ‌mentre‌ ‌tothom‌ ‌gaudia‌ ‌de‌ ‌les‌ ‌aurores,‌ ‌ell‌ ‌va‌ ‌veure‌ ‌quelcom‌ ‌movent-se‌ ‌darrere‌ ‌d’un‌ ‌iceberg.‌ ‌Una‌ ‌cua.‌ ‌Es‌ ‌movia.‌ ‌En‌ ‌Miko‌ ‌es‌ ‌va‌ ‌apropar,‌ ‌sense‌ ‌que‌ ‌ningú‌ ‌s’adonés,‌ ‌i‌ ‌quan‌ ‌estava‌ ‌a‌ ‌punt‌ ‌d’agafar‌ ‌la‌ ‌cua,‌ ‌va‌ ‌sortir ‌una‌ ‌guineu.‌ ‌Una‌ ‌guineu‌ ‌polar.‌ ‌L’animalet‌ ‌el‌ ‌va‌ ‌mirar‌ ‌i‌ ‌tot‌ ‌seguit‌ ‌se’n‌ ‌va‌ ‌anar‌ ‌movent‌ ‌la‌ ‌cua.‌ ‌Aquella‌ ‌cua‌ ‌tan‌ ‌bonica.‌ ‌ ‌I‌ ‌en‌ ‌Miko,‌ ‌embadalit,‌ ‌la‌ ‌va‌ ‌seguir.‌

Comentaris

  • Quin fred! [Ofensiu]
    capficada | 22-11-2021

    M'ha agradat la descripció de l'entorn. Ha acabat agafant-me fred! He gaudit, també, de la bellesa dels paisatges polars.
    Un bon final obert. El meu cap s'ha imaginat un munt de possibilitats per al petit.
    Endavant!

  • Super[Ofensiu]
    Vega Ortuño | 19-11-2021 | Valoració: 10

    Un relat molt original i bonic,et felicito :)

  • C4NDELA | 19-11-2021 | Valoració: 10

    Molt bonic el relat !

  • Atracció[Ofensiu]
    Prou bé | 19-11-2021 | Valoració: 10

    Finalment es afortunat i veu la guineu polar tan mitificada per la tribu! I, és clar, la segueix!
    Molt bonica la metàfora de les aurores boreals. La !ògica d'un nen ens explica que són realment!
    AMB total cordialitat

  • Hola Brumarius[Ofensiu]
    Nick125 | 18-11-2021

    Un relat molt xulo

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Brumarius

1 Relats

5 Comentaris

154 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor