Una carta esperada

Estic esperant els reis,però em diuen que és massa aviat, però... jo vull ser el primer en obrir-los les portes i veure com s'ho fan per pujar carregats amb tants paquets i, també, per veure com s'ho fan perque mai s'equivoquen.

Els he deixat menjar a les dues sabates, diuen que amb una n'hi ha prou, pero, jo, per si fes falta... dues, i també una galleda d'aigua pels camells; que de fet, no sé que hi pinten els camells al mediterrani de la nostra latitud, potser sí, al menys també hi han palmeres. Però vaja, em sembla que hauríen de venir amb cavalls d'aquells tant macos: un de blanc com la neu, un de negre com sel sutge i l'atzabeja i l'altre... un de ros com els cabells de les alemanyes. I, després espero veure la carrossa, tivada per cabirols, --aquest són de casa nostra, segons marca el sindicat,- i al fons... encara brilla una llumeta és un estel: és el jefe dels estels, que manen a tots els altres i els altres obeixen a qui mana, i fan molta llum per il.luminar les cases, on dormen els nens, els nadons i les nenes amb trenetes, i els pares que, volen rebre dels reis regals deixen les finestres obertes... i, després els reis amb escales pugen ( mira que en van d'endarrerits ! amb escales..) a veure si pendran mal... -No sé com el sindicat els permet anar amb estris sense seguretat,- però vaja, anem al gra! Que els reis també fan servir patges que són més joves i més macos, ara, últimament venen amb les patges ( vull dir noies patge, per allò de la igualtat i pels sindicats) i són molt maques i tenen els colors dels cabells com els dels reis, per no haver-se d'equivocar ni que l'equivoquin. Així tot ordenat: la nina a la nena, i al nen un camió rodat.

Ai quin patir... encara no arriben, els miro pel finestró per un forat petit, no sigui que em vegin i em facin una malifeta i em deixin sense joguines o trenquin l'escaleta. Ai, déu meu, quin patir! Ep, al tanto, silenci, que algú puja per una escala , que bonica es! una patge rossa, ulls blaus com el cel, uns llavis rosats de perla nacrada i porta guants! Per no deixar petges, i deixa un sobre! Un sobre? Vaja, quina n'he feta? M'hauré portat malament? S'haurà equivocat de regal? Però... una patge tant maca no em pot fer una malifeta. Em venen ganes de petonejar-la, m'agrada. I, si me la quedo? Una patge és una patge, al meu servei... i de pas, la contemplaria, perquè té la imatge de nina i jo m'hi encantaria. Plaf! em dono un abofetada, vinga, no siguis somiatruites, em dic de sobte. Ara que es fora deixa'm obrir el sobre.
Ai quina emoció! obro, un paper, però és un esborrany, que diu, que dirà? Ai quin patir.. diu així:
Ajuntament del poble de.... Renoi! estripo el sobre, l'obro, llegeixo.. No diu res! Però en una nota petita amb lletra encara més petita diu: A Mas d'En Gall no hi ha modificacions de les finques, aquestes no queden afectades, ara es podrà construir si la cosa no s'espatlla. Aquesta nota és provisional i cal fer-la oficial, i amb un mes, més sabrem si el regal dels reis ens farà feliços, i tots plegats... menjarem niços. I, després d'uns dies l'ajuntament ens deia que no perderiem la finca i podriem cosntruir un niu per a viure-hi!
Bona nit, reis, bona nit cosina. ( l'any que ve deixaré una capsa de bombons al costat de les sabates), si ve la mateixa patge.... un bombó més !