Cercador
Una caixa immensa de dimensions desconegudes
Un relat de: Júlia- Compartir:
En una caixa immensa,
De dimensions desconegudes,
Una llum de entre d'altres
M'atrau l'atenció.
Una llum envoltada
De cercles infinits,
L'un dels quals em capfica
En un món misteriós.
Traspasso núvols i tempestes
I un cop arribat allà
Moltes caixes són alçades
On un munt de coses hi cap.
Continuo fins arribar
On les terres són més altes
I el verd és predominant.
Enmig d'arbres allargats,
D'on les ombres en provenen,
N'hi ha algú que està esperant
I, al seu costat,
Una caixa immensa,
De dimensions desconegudes ...
Comentaris
-
¡Quina raó que tens, Júlia![Ofensiu]Consol | 27-07-2005 | Valoració: 10
Quant sovint ens passem la vida esperant , esperant que arribi la nostra oportunitat a la feina, esperant que arribi el nostre príncep blau, esperant que algú ens descobreixi, esperant ... Però tu, valenta, t'hi llences a la vida, a aquesta vida de dimensions desconegudes, a aquesta llum de cercles infinits i, tot i les tempestes i els núvols, tu continues perquè saps que la esperança- aquelles terres altes on el verd és el predominant - ha de ser sempre al nostre horitzó i tu segueixes la seva ombra, l'ombra de la llum que sempre ens ha de guiar, la llum dels teus somnis. Endavant!!!!
