Un vespre, un somriure i la falsa realitat

31_12_08

Estimat diari:

Ja sóm dia 1 de gener pero ahir va ser un dia... com diro... diferent, especial, genial, tendre, amorós... era dimecres, al matí em vaig llevar feia un dia bonic, em vaig posar a treballlar, tot arribaria...
Vaig dinar..., a la tarda-vespre vaig fer una coca, era cap d'any, s'havia de celebrar, l'entrada a un nou any, però jo estava un xic angoixada volia que en la meva cara hi aparegues un somriure d'orella a orella.
un cop la coca al forn vaig rebre un missatge instantàni des de l'ordiandor, erets TU, un somriure em va aparèixer, van tenir conversació fins que em vas preguntar:
- Que vols que sigui jo el teu regal de reis?
jo vaig contestar:
- Si vols!
i tu:
- Si???
i jo:
- SI, esclar que si
Després d'anar conversant, durant aquesta estona feliç, lo coca del forn es va cremar, em vaig entretenir massa amb tu i la meva falsa realitat, perque ara actualment es pitjor, parlem menys, jo et miro més i tu menys, reconec que potser em vaig fer il·lusions i ara em toca perdre-les, sera difícil, però crec que es el que vols, i per tu... donaria la vida...

Sempre t'estimaré, i potser mai ho arribaràs a saber...


PD: el que si sé esque vaig acabar l'any amb un gran somriure, que ningú mai va tenir, ha tingut, ni tindrà...