Un sol clic i tres segons

Set paraules i quinze segons, el temps màxim que he pogut suportar el discurs d'alguna d'aquestes persones que es creuen i es fan dir polítics, que viuen molt bé gastant i gestionant capritxosament els recursos acumulats pels que si que treballem i tenen poder de decidir sobre temes que afecten de ple el nostre dia a dia i per tant, poder per incidir de ple en la nostra qualitat de vida. I de vida, només en tenim una. Una!

Set paraules i quinze segons han bastat per entrar en un estat total de disharmonia: intensa sensació de fàstic, rebuig, ràbia, i sobretot frustració. M’he sorprès fent que no contundentment amb el cap; simplement un gest acord amb el pensament únic i recursiu que colpejava la meva ment:
"PERÒ QUINA P___ MERDA DE POLÍTICS QUE TENIM! "QUINA P___ MERDA DE PERSONES HUMANES".

I amb un sol clic, m’he salvat....
Amb un sol clic i tres segons, m’he salvat de continuar amb aquest estat de merda, generat per prestar atenció a unes paraules de merda, expressades per uns polítics de merda.
- “Adéu i barca nova. Jo no vull entrades per veure i escoltar el vostra espectacle de merda”.-

La ment s’ha escapolit fàcilment a gaudir de la bellesa del paisatge i l’hipnotitzant melodia de “L’amor a la vida” d’en Paco Viciana.

Un sol clic i tres segons m’han fet retornat a l’equilibri.
Que bé, poder sentir que hi ha veritat i realitat en les coses i poder recordar tot allò que SI és important d’atendre.

Diguem SI a atendre tot allò que ens porta a sentir i expressar AMOR.