un record per l' Òscar el meu marit

Sí, el vol molt al teu Òscar, perquè hi has expressat amb unes paraules que t'ha eixit profundament del teu cor.
Que seguisca el teu amor en el cor. Realment aquest dia no l'oblidaràs mai.
Preciós poema, Noia Targarina.

Cordialment.

(Hui et comente que publiques un poema darrere un altre. I has de pensar que així no tindràs pocs comentaris de l'anterior i l'altre anterior. T'aconselle prou, que això no ho fa ningú. Jo ara tinc un poema pendent de validar i he esperat molts dies perquè em comente l'últim poema meu. Pensa-ho així, que serà millor. Ajorna un poema de l'altre i et comentaran més persones. És una qüestió d'ajornar un poema d'un altre). (Com a mínim vint dies l'un de l'altre.)
(O simplement un poema al mes, que ho fa molts relataries).

Hi ha un poema preciós de Marc Granell, 'Noia Targarina', que bressola en el record els seus morts. I és preciós. I per tant, és bonic recordar a les persones que ens estimem i que ens han omplert, han compartit amb nosaltres i ens han estimat, i és una manera preciosa la de recordar-los mentre hi siguem i tenir-los present.

"Duc els meus morts ben vius
al si de la memòria,
al fons del fons de l'enyor més punyent,
més ferida.

Els bressola de tant en tant
i els parle sempre
com allò que són,
la sola veritat que és certa i alta"

Un poemari preciós el de Marc Granell (Arran de gel).

Abraçada immensa i bonic aquest record que tens pel teu Òscar. Segueix escrivint que és molt bonic tot el que dius!