Un nou món per Aina: anàlisi

primer que tot... PERDÓ
perdó per no entregar-vos aquesta novel·la neta i polida i acabada a la perfecció. No l'acabaré i ho sé. Tenia 15 anys i llavors el tema em semblava interessant. Al cap d'un temps va deixar de semblar-m'ho una mica i ara ja no m'interessa gens, si més no, per escriure'l i dedicar-li gran part del meu temps. Tot i això, no us n'estigueu, de llegir-la, eh? ^^
Bé... el que vull remarcar de la novel·la són, principalment, els seus errors dels quals jo en sóc totalment conscient. N'hi haurà que desconec, però que hi anem a fer, la vida és així.
Vaig treballar la novel·la en un curset d'escriptura, juntament amb un professor que és escriptor i una companya de la meva edat.

- L'estructura: la novel·la s'estructura en deu capitols, dels quals els cinc primers són, pel meu gust, bastant inútils per la novel·la, pre això potser sembli més aburrida al principi. O no.

-L'argument: vaig cambiar moltes coses de l'argument a mesura que anava escribint i la taula que vaig fer al començament per estructurar-lo va acabar a la paperera (en sentit figurat, és clar, encara la guardo)

-Els personatges: em va costar, com amb l'argument, centrar-me en el tema i els personatges. L'Aina era la protagonista èrò curiosament no pren forma fins que arribem al capítol quatre o fins i tot el cinc, i això que és l'eix central de la història!! Me'n vaig adonar massa tard, és clar, i en la reescriptura havia de reformar-ho en l'estructura. En canvi, amb l'Aleix i en Pere ho vaig tenir molt més fàcil, tot i així...

-Els meus nois: Varies persones m'han dit que aquests nois no són ben bé reals perquè són massa sensibles i això queda extrany en un noi. És un efecte que, evidentment, no vaig aconseguir, perquè jo sóc una noia i no sé com pot pensar un noi. Un exemple es pot veure en el capítol 3. En Pere es troba (si voleu saber perquè, a llegir) amb una noia mig desputllada. La reacció que li vaig posar jo va ser la de pensar en ella com a objecte sexual però, a la vegada, considerar-se un porc i un degenerat. I el meu professor em va dir... que veure una noia desputllada i pensar-hi no era res fastigós!! és clar que la meva ment femenina no pensava ben bé el mateix, però bé... han passat dos anys i les meves opinions respecte això han canviat, ara ho trobo d'allò més natural.

-Les faltes d'ortografia: no són poques ho sé i, a més, la meva taquigrafia és bastant deplorable... però per més que ho intenti, mai assoliré la perfecció, i menys dins d'aquest àmbit.

I, per acabar... GRACIES per llegir aquest rotllo, només volia compartir la meva experiència i que tingueu en compte alguns punts alhora d'escriure que jo, evidentment, vaig passar per alt.

Res més, salut, i peles!!!