Un noi diferent

La seva silueta esguerrada és un cartell;
tothom el deixa pas, però ningú no parla amb ell.
El seu gosset treu a passejar cada matí,
i amb pas acompanyat... Entén la bèstia el seu patir?


Cada pas, mig entrebanc, presa fàcil com el cadell.
No allunyar-se'n gaire dels seus pares rep el consell.
Cada tomb descobreix un món el seu cor valent,
agafant confiança i una paraula "clau": diferent.


És un nen atrapat en un cos de mala tirada.
Va sense direcció, amb desorbitada mirada.
Amb un ull controla la terra; l'altre escruta el cel.
Només baixa per somriure a dolces paraules de mel.


Tarda en respondre: "No m'entén? O no sap què dir?
Tomba el cap per concentrar-se? O no em pot sentir?
La llengua traïdora li dóna paraules pastoses.
Amb els àngels discuteix el secret de les coses.


Els pares, plens d'esperança, no el deixen sol.
Assenyala allò que li agrada i gruny quan no ho vol.
Les mans li pengen; se li cargolen els dits;
se li descargolen quan es desperten el sentits.


Sovint li costa trobar nens per jugar;
sols el seu fidel gosset, que a casa l'ajuda a tornar.
Del futur no se'n parla; el present ja té prou feina,
amb el pare fent de mestre i la mare de reina.


Ànima neta de malícia i de pecats,
els somnis dividits, els que toquen a terra, limitats.
Que la mare segueixi sempre inventant jocs de pilota,
Que tothom pugui jugar; la diferència no importa.


I un món de pau sense injustícies,
de paraules d'amor i moltes carícies.
Que tot sigui un joc per jugar!
I els cordons de les sabates... fàcils de lligar.