un nadal sense tu, un món sense aire

Un relat de: XrEt

Èpoques boniques per estar en família, per estar amb aquella persona que t'estimes, per fer saber als que t'envolten quan te'ls estimes, temps per sortir al carrer i mirar aquelles llums difuminades que et porten mil i un records, records de temps passats, records de quan tu i jo estàvem allà, passejant pel parc, un parc que ja mai més ha tornat a brillar, un parc entristit, refredat pel pas del temps, un parc que guarda totes aquelles hores que hi vam passar, tu i jo sense important-nos el temps ni res, sols en un món ple d'estrelles, cada una amb un desig pròxim a realitzar-se. Per què ara que et busco el meu cor batega més fort? Per què quan allargo els braços per tocar-te una ràfega d'aire em glaça el cor? Ja no hi ets…et busco entre la foscor de la nit i res… ni un sol camí per retornar a tu. Els meus llavis busquen dia i nit el calor dels teus, innocents, ansiosos per rebre aquell petó tan dolç moren en la nit, perduts dins d'un món buit, on res ja importa, on res et fa somriure com ho feies tu, amb aquella mirada tan dolça que m'omplia d'amor, aquells ulls color mel m'endolçaven el dia, la vida era com un caramel saborós que poc a poc s'anava desfent dins meu. Ara ja es massa tard, aquest caramel s'ha esfumat, s'ha dissolt deixant un petit rastre gustós i deliciós. Vull tornar al teu costat, vull tornar a sentir aquella calor penetrant del teu cos junt al meu ! sentir aquell desig boig de dir-te T'eStiMo que em domina. No dormo per les nits, la teva absència m'ha deixat el cor partit en dos…ara…és nadal…i no ets aquí, ara és nadal i lluny et tinc de mi. Vull tornar-te a veure't, venir de sorpresa i desitjar-te un bon nadal, un nadal on el regal és el meu amor, un amor incondicional, un amor que mai descansa ni descansarà, mai morirà perquè tu el vas encendre de tal manera que per anys que passin impossible serà apagar aquesta flama dedicada a tu, una flama que cada dia em consumeix més, vol sortir de dins per dir-te que sense tu no puc viure ni un segon més, tu ets l'aigua que em dóna la vida, la llum que il·lumina el camí, sense tu estic més que perduda, no sé on sóc, ni el que sóc, no vull res, res més que tu.

Comentaris

  • MOLT TRIST[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 01-05-2007 | Valoració: 8

    UN NADAL TRISTISSIM, SENSE LA PERSONA ESTIMADA, JO ESCRIC SOBRE EL NADAL PERÒ COSES DE LA MEVA INFANTESA, COSES ALEGRES, EXPERIENCIES, VIVENCIES, FESTES... M'HAS FET PENSAR EN EL PRIMER NADAL QUE HEM FALTES EL MEU ESTIMAT I NO PUC... QUE TE EL NADAL QUE ENS FA MÉS VULNERABLES, MES NECESSITATS DE TOTS?

  • Molt sentit[Ofensiu]
    XvI | 10-12-2004

    Molt amarg. Sense distraccions, només centrat en la buidor. M'ha agradat llegir-lo

    salut!

l´Autor

XrEt

1 Relats

3 Comentaris

1437 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor