un món propi molt particular... segona part-esBoJarRaDamenT poèTiC

Un relat de: Marc Freixas
comença la nova vida
en vers nu, primitiu...
despullant cada centímetre de la paraula
sense fer-li lloc a la majúscula que ja vindrà

i la mètrica no és benvinguda
dins el poema eternament desmesurat
que provoca vòmits de bellesa incontrolables


i ara m'arriba l'hora de no posar-hi accents...
es moment de provocar sensacions estranyes als vostres ulls,
que no perceben cap rao
per fer-hi cabre passions plenes de polemica


Ja arriba,
ja és hora de fer tornar la majúscula
i els accents
i la nuesa
i la primitivitat
i tot.Perquè ara ja tot recau en el principi que no té final...
els punts i seguit fan la seva entrada
mentre el punt i a part ja m'ha tornat.
Arreveure.

Comentaris

  • El joc de la puntuació[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-03-2011 | Valoració: 10

    Ves per on una poesia, una gran poesia sobre la forma d'escriure, sobre la puntuació lliure d'un escriptor, d'un poeta. Molt bé, m'agrada la teva reflexió. És molt important la llibertat total alhora d'escriure, poesia o prosa, ser sincer amb un mateix i dotar el poema d'aquella bellesa que nosaltres volem, encara que els altres la vegin d'una altra manera. Reflecteixes la teva personalitat amb la teva paraula. La lletra d'un poeta és tot un món. Felicitats Marc! Una abraçada.
    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872387 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.