Un món just

Un relat de: Marc Freixas
Em serveixo de les palpitacions del cor
per escriure batecs d'esperança
davant del mirall tendre
que corprèn ulls de tota mena.
Em sedueixen les paraules
que volen dictar-me emocions...,
i tenen desitjos fugaços
que duren instants, però somien ser eternes.
i parlen de tu, dels teus neguits
i de les coses que regales als altres :

la teva humanitat poètica
per esdevenir solidaris
en un món just
i res més.

Comentaris

  • Gabriel M. | 18-11-2012

    Ferm poema, directe i per adeltar-se passejant-se d'inici a fi.

    Salutacions.

  • Aleix de Ferrater | 17-11-2012 | Valoració: 10

    Breu poema de llarga trajectòria, de cor sincer, agraït que batega, que sap deixar anar la paraula justa quan el cor s'omple de sang. Un batec de poeta i prou. Un cor ple de batecs, ple de poemes breus, un rere l'altre, la teva trajectòria Marc. Un plaer llegir-te de nou. I una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820849 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.